Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Gaudí va comprendre que mai veuria acabada la seva obra i que existia la possibilitat que, a la seva mort, el projecte es retallés per manca de finançament o interès. Pensava que si construïa la nau central (dins la qual consagrar l'església) per després ampliar progressivament al seu voltant amb les torres, l'absis i les façanes, el projecte es podria alterar o aturar un cop obtinguda la seva funció de culte. Per aquest motiu, decidí aixecar fins a la seva màxima alçada una part prou significativa de les parts més exteriors i menys funcionals del temple. D'aquesta forma, evitava un escapçament de l'alçada prevista; les parts construïdes eren inútils sense acabar totalment el temple i, el més important, deixava una mostra prou significativa del seu personal estil constructiu que servís de guia quan ell faltés. Antoni Gaudí fou sepultat a la cripta, a la capella de la Mare de Déu del Carme, el 12 de juny de 1926.
A la cripta, s'hi accedeix per una escala a la part esquerra de l'absis. Consta de planta circular d'estil neogòtic de 40 x 30 metres, amb volta nervada, amb la clau de volta principal representant l'Anunciació, de l'escultor Joan Flotats i Llucià, i un deambulatori; les set capelles estan dedicades a la Immaculada, el Sagrat Cor de Jesús i a familiars de Jesús, amb la de sant Josep al centre. La talla en fusta de la imatge de Sant Josep és de Maximí Sala Sánchez i va ser policromada pel pintor Guixà.
Enfrontades hi ha cinc capelles més, la central és l'altar major, amb un relleu de la Sagrada Família de l'escultor Josep Llimona; als seus costats hi ha la de la Mare de Déu de Montserrat, la de Crist crucificat de l'escultor Carles Mani i Roig i que conté la sepultura de Josep Maria Bocabella, la de Jesucrist i la de la Nostra Senyora del Carme amb la sepultura d'Antoni Gaudí. La cripta està circumdada per un mosaic romà on estan representats la vinya i el blat, símbols de l'eucaristia, obra del mosaïcista Mario Maragliano.
Situats davant la tomba de Gaudí podem llegir l'elogi de la persona i l'artista que en féu Joan Maragall, que queda contrapuntat per l'opinió sobre els dos personatges de Josep Pijoan; l'auca que li dedicà Josep Carner, el record de Joaquim Renart del dia de l'enterrament i una glossa simbòlica del lloc a càrrec d'Armand Puig.
Autor:
Joan Maragall i Gorina
Obra: Obres completes 1 [Maragall] (Visions i cants) , 1970
Obra: Obres completes 1 [Maragall] (Visions i cants) , 1970
D'en Gaudí, no cal dir-li, cada dia el trobo més gran, més personal: és clar que jo no puc jutjar la seva tècnica, però és ell, l'home, que m'admira; amb aquell posat humil no diu paraula que no porti alguna llum; sense voler, sense adonar-se'n, em donà aquest dia, allà a la Sagrada Família, una espècie de conferència sobre lo que és la mida en les coses, referint-ho especialment a 1'arquitectura, que em deixà encantat i ple d'idees. Me'n vaig anar a casa amb la sensació d'endur-me'n un tresor.
Autor:
Josep Carner i Puig-Oriol
Obra: Auques i ventalls (dins Obres completes) , 1968
Obra: Auques i ventalls (dins Obres completes) , 1968
Auca d'una resposta del senyor Gaudí
A Carlota Campins
1 Tothom n'ha sentides dir
d'aquest gran senyor Gaudí
2 que cada hora — no s'hi val! —
fa una cosa genial
3 i no deixa viure en pau
l'home savi ni el babau.
4 Ell alçava amb ferro vell
l'alta gàbia d'En Güell
5 Arma un temple a Sant Martí
que mai més no tindrà fi.
6 Ningú diu de can Calvet
que no fa calor ni fred.
7 En un Parc posa En Gaudí
l'Orient a estil d'ací.
8 La gran Seu dels mallorquins,
l'esbotzà de part de dins.
9 Amb la casa d'En Batlló
burxa el neci espectador,
10 i amb la casa d'En Milà
es pot dir que el va aixafar.
11 Ara ha fet una maqueta
d'una església «maqueta».
12 És el temple i cada altar
tot de fil d'empalomar.
13 Però l'èxit d'En Gaudí
ve d'allò del violí.
14 Per cinc cèntims ho sabreu
(de les auques és el preu).
15 Dona O Comes i Abril
va guarnir un saló d'estil.
16 L'estil era... no ho sé pas.
Un Lluís que no ve al cas.
17 Ella té un oncle segon
que ha rodat per tot el món.
18 Un matí que era al Midi,
se li ocorre de venir.
19 Mes s'atura: —A la neboda
dec encar present de boda.
20 Què li duc, què no li duc...,
convindrà que hi tingui lluc.—
21 Vol quelcom de faramalla,
i de sobte deia: — Calla!
22 De petita l'he sentit
fent escales dia i nit,
23 que eren, ai, per «desiguales»,
la terror de les escales.
24 Un piano li daré;
tant se val que quedi bé.—
25 I ja posa un telegrama:
—Cua Erard per una dama.—
26 Ell arriba (per Cerbère)
i el piano ja l'espera.
27 Envers la senyora Comes
el duu un «pessetero» amb gomes,
28 i mant camàlic que sua
puja el piano de cua.
29 Per sorprendre-la, era un dia
que la senyora tenia,
30 alleujant la consciència,
«cine» de beneficència.
31 Porten, amb emoció,
el gran fòtil al saló.
32 La neboda va arribar:
— Oncle! — Noia! (Allò que es fa.)
33 En mirar el present novell
dona O no cap en pell.
34 Però fa un veí subtil:
— ¡El piano no és d'estil!
35 —¿Com ho fem? ¡I el vull lluir!
Ja veuràs, crido En Gaudí.—
36 Ell, molt fi, ve de seguida.
—¿Què volia, si és servida?
37 —Ja coneix—diu ella humil—
que el saló tot és d'estil.
38 Sense fer cap dany a l'art,
¿on posem aquest Erard?—
39 En Gaudí mira el saló
amb aquella atenció.
40 Ressegueix tots els indrets
i mesura les parets.
41 D'un brocat alça les gires
i separa cinc cadires.
42 I aleshores, somrient,
va movent el cap d'argent.
43 La senyora, esperançada,
va a saber-li l'empescada.
44 — ¡Tanmateix, senyor Gaudí!
Digui, digui, ja pot dir. —
45 Don Antoni, amb la mà dreta,
es rascava la barbeta.
46 —¿És vostè—diu molt atent
qui es dedica a l'instrument?
47 La senyora que li explica:
—Oh, veurà. Toco una mica.-
48 I va dir el senyor Gaudí:
—Miri, toqui el violí.
Autor:
Josep Pijoan i Soteras
Obra: Obra completa [Pijoan] , 1962
Obra: Obra completa [Pijoan] , 1962
En Gaudí no ha sabut mai prou el que en Maragall l'estimava. Sovint se n'anava a la Sagrada Família a vigilar la creixença d'aquell místic exemple, meravellat d'haver nascut allí. De vegades es topava amb don Antoni, que tenia aleshores la barba encara una mica rossa, i ja se sabia: aquell dia feia tard a dinar. Per això, quan un dia en Gaudí va dir-li que no tenien més diners i que les obres s'haurien de plegar, en Maragall va escriure aquell article "Una gràcia de caritat per amor de Déu", que va fer sortir butllofes als burgesos barcelonins.
Autor:
Joaquim Renart i Garcia
Obra: Diari 1918-1961 (III) (Volum III (1924-1926)) , 1998
Obra: Diari 1918-1961 (III) (Volum III (1924-1926)) , 1998
El taüt ha estat portat a pes de braços cap a la cripta, on té la sepultura definitiva. La gran multitud allí congregada no hi ha pogut entrar. A Sol post s'ha anat escampant i movent davant el sublim portal de la Nativitat que avui ens ha semblat encara més bell i robust.
Mossèn Garriga, que ha estat dins la cripta, en sortir-ne, ens ha explicat l'emocionant cerimònia. Mossèn Ribé, callat en un racó, ideava una de les seves proses líriques que deurem llegir demà. El gran arquitecte Gaudí ja era enterrat. Les teieres fumejaven moribundes, la fosca venia i a la gent semblava recar-li deixar aquell lloc i aquell ambient que marquen el començ d'un procés de depuració i santedat.
Autor:
Armand Puig i Tàrrech
Obra: La Sagrada Família segons Gaudí (Comprendre un símbol) , 2010
Obra: La Sagrada Família segons Gaudí (Comprendre un símbol) , 2010
La construcció de la cripta, excavada sota terra, va durar nou anys (del 1882 al 1891). Gaudí, que treballava amb el projecte de Francesc de P. Villar, només va poder acabar-la, ja que l'estructura ja estava fixada. Tot i això, va introduir-hi dues modificacions interessants, l'una en relació amb la conservació (es buida el terrer al voltant del mur exterior, per tal d'evitar les humitats) i l'altra en relació amb la llum (s'augmenta l'alçada de la volta fins a 10 m, perquè s'hi puguin obrir finestres superiors que deixin passar la claror i ventilin un espai soterrat). La seva empremta s'aprecia en múltiples decisions. Gaudí comença el seu programa de millorament del gòtic, de manera que l'espaiosa cripta de forma semi rodona (40 x 25 x 10 m en el punt més alt) deixa de ser estrictament neogòtica. Els capitells de les columnes passen a ser naturalistes, o els vitralls aconsegueixen vida pròpia amb els graciosos angelets que hi són representats, o les portes de roure de les sagristies són ennoblides amb aplicacions de ferro forjat i daurat, o Gaudí mateix dibuixa un mosaic policromat d'estil romà per al paviment central amb motius animals i vegetals. Igualment els confessionaris, les llànties de les capelles, els bancs, els objectes destinats al culte, els mobles... tot surt de les seves mans de fill de calderer, acostumades a treballar l'aram i el ferro, el llautó i la fusta. Gaudí és un artista global, arquitecte, escultor i artesà, que domina la matèria amb l'esperit del seu art i de la seva vivència profunda. La cripta és un espai que respira Gaudí per tots costats.
Altres indrets de Barcelona:
Indrets