Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Josep Maria Benet i Jornet va anar a escola als Escolapis de la Ronda de Sant Pau. En un text memorialístic descriu què va observar en el recorregut fins a casa, el dia que hi havia la vaga de tramvies de 1951, i la mare el va anar a buscar al col·legi. A banda del quiosc dels tebeos rememora haver vist la popular Monyos en un botiga de la Ronda de Sant Antoni. La Monyos era una dona que arribà a tenir una extraordinària popularitat a començaments del segle XX. Es deia Dolors Bonella i Alcanzar i va néixer l'any 1851. Era veïna del barri Xino de Barcelona, feia de minyona i també es dedicava a la costura. Un bon dia la seva filla es va matar en un accident i aquesta desgràcia l'afectà de manera que va perdre el seny: es passava el dia cantant pel carrer, vestida i sobretot pentinada d'una manera extravagant. Es convertí en un personatge tan popular que als anys vint del segle passat li van dedicar cançons i comèdies, i d'aquí que s'encunyés la frase «ser més conegut que la Monyos». Hi ha una figura seva al Museu d'Autòmats del Tibidabo. El 1996 Mireia Ros va escriure i dirigir la pel·lícula La Monyos inspirada en la seva vida. El 1960, el mestre Vicenç sabater li dedicà un xarleston que popularitzà Rudy Ventura, que també podem llegir en el mateix punt.
El primer de març, mentre caminava cap als Escolapis de Sant Antoni, el carrer era ple de gent que anava a peu. Dins el col·legi, però, el ressò del món exterior acostumava a quedar ofegat. Ara bé, aquell dia, a partir de mig matí, van començar a comparèixer mares que venien a buscar els seus fills per endur-se'ls a casa. La meva, també. Em vaig treure la bata de ratlles, em vaig abrigar i ens en vam anar. Deslliurar-te del fàstic de les classes, dels crits i les mans del senyor Cano, sortir a les Rondes, travessar el carrer de Sant Antoni, passar per davant el quiosc de tebeos, enfilar cap a casa, quina meravella! L'ambient era dens. Quan vam arribar davant la botiga de queviures de la senyora Leonor -botiga on recordo que, mentre va viure, s'aturava la Monyos en el seu habitual recorregut-, ens vam deturar un moment. La senyora Leonor estava esporuguida i dubtava sobre el fet de baixar la persiana. La mamà li va comprar el que la butxaca li va permetre per fer rebost i aguantar en el cas que els comerços deixessin d'obrir. Profètica i apocalíptica, em prevenia: «Ja hi tornem a ser; hi haurà guerra, altra vegada». El pensament de la guerra, la ben apresa obsessió de la guerra, m'espantava. De tal manera els menuts estàvem certs de la seva habitual proximitat que un joc preferit de la meva germana era robar una patata, unes mongetes, una espurna de sucre i de sal, que guardava en una capsa metàl·lica i que quan esclatés de nou la revolució oferiria triomfal als papàs i, així, gràcies a ella, s'ajornarien un dia més els efectes previsibles de la fam. Però aquesta altra guerra va ser, en realitat, molt divertida.
Recordant la Monyos
És d'un típic personatge que jo us vull contar
del seu nom famós n'hem fet tradició.
Té per tots nosaltres remembrança d'un passat
i, sens dubte, ja mai més serà oblidat.
De les Rondes a Les Rambles amb un gest atribolat
a la gent feia somriure tot fent gala del seu art.
El cutis blanc (paperets paperets),
llavis vermells (paperets paperets)
i un vestidet tot virolat, la Monyos.
Carrer Hospital (paperets paperets),
plaça Pedró (paperets paperets),
soleta veien passejar, la Monyos.
En arribar a la Boqueria ella comprava
uns clavellets per adornar el seu cabells.
Amb aire xic (paperets paperets),
pas coquetó (paperets paperets),
galants piropos va escoltar, la Monyos.
D'un grat record, ciutat comtal,
per sempre més tindràs la Monyos immortal.
El cutis blanc... (bis)
D'un grat record, ciutat comtal,
per sempre més tindràs la Monyos immortal.
I per sempre immortal, la Monyos!
Altres indrets de Barcelona: