Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Innocenci López i Bernagossi, el seu fundador, era l'editor de moltes publicacions periòdiques de l'època. Valentí Almirall va ser qui va proposar el nom de la publicació, ja que era un setmanari molt lligat al municipi de Gràcia, que va ser independent fins al 1897, quan va quedar annexionat a Barcelona. El títol recordava una crida a la resistència pels tocs de la campana de la Plaça d'Orient, dos mesos abans, a la vila de Gràcia, durant la Revolta de les Quintes (1870), quan el municipi es va oposar a la demanda del Govern de portar obligatòriament els joves a l'Exèrcit. El general Eugenio Gaminde va ser l'encarregat d'imposar-se a la força, i va ser llavors quan els de Gràcia van ser cridats a la resistència pels tocs de la campana. Els militars la van disparar repetidament amb els canons, però la campana no va deixar de tocar. La campana es va convertir en un símbol de resistència i del federalisme que defensaven molts dels veïns.
La vila de Gràcia
Menestrals i aristocràcia
amor a l'ofici; esplai;
units al nom ple de gràcia
que no pot desfer-se mai.
Contracorrent que, del viure,
destria el camí oposat;
uns al joc de l'aire lliure,
altres al dos de la ciutat.
Si els diumenges fuig, de Gràcia,
l'oci ben aconseguit,
a Gràcia, i sota una acàcia,
el tedi queda esvaït.
Noblesa i menestralia
farien a ton recés,
corona de pedreria
amb els noms dels teus carrers.
A Gràcia
En el vertigen de la gran ciutat
encara tens el senyoriu amable
d'una vila amb el tret insubornable
de menestrala rica, i bell tirat.
L'aiguabarreig que ensutza i desfigura
no t'ha arribat sortosament al cor,
i a vull de Gràcia el pristí record
de vila pulcra i clara arreu fulgura.
Altres indrets de Barcelona: