Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A sota de la ronda del Litoral, al final de la trama urbana de la Barceloneta, s'obre aquest espai verd, ampli i diàfan, amb zones de gespa, espais de sauló i altres de pavimentats. De factura moderna, el Parc de la Barceloneta és un lloc obert de transició entre la Barceloneta i la Vila Olímpica, que al final del seu recorregut s'obre al mar. Tenint a la vista el que queda del pont grua de La Maquinista i la xemeneia o torre d'aigües de Catalana de Gas, podem llegir un fragment de les memòries de Tomàs Garcés (Barcelona, 1901-1993).
En la Barceloneta agitada d'aleshores, en aquell món obrer tumultuós, els fulls subversius plovien a devessalls. A la Universitat, si encara existeix algun vestigi de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore que hi va fundar el Dr. Tomàs Carreras i Artau, el meu bondadós professor d'Ètica, potser trobaríem els pasquins i manifestos que, amb la major facilitat, vaig poder procurar-li. N'enganxaven a les parets i en repartien a les botigues. La Barceloneta bullia com tot Europa. Manifestos, manifestos pertot. Revistes estridents, i generalment fugaces, brollaven a tots els països i s'interpel·laven l'una a l'altra i establien lligams. Semblava que el món havia de canviar per sempre més. Aquesta bullida, de vegades, no a dintre del barrí sinó als seus límits, i més concretament vora la plaça d'Antóni López, entre el port i la plaça de Palau, en la freda soledat del carrer de Cristina, es condensava, els dies de vaga, en un raig de trets. En el meu anar i venir d'estudiant (al carrer de Regomir quan feia el batxillerat, i a la Universitat després) aquell era un indret on calia sovint apressar el pas.
Altres indrets de Barcelona: