Antic Moll de la Fusta (Barceloneta)

Autor: Josep Maria López - Picó
Obra: Poemes del port (Obres completes I) , 1948

Poemes del port (Fragments)

Ets tot sol, tu pel sol,
i ton alè és per ell,
port, que flameges de desig
i llences crits al vol;
cada crit un ocell,
cada desig un gallaret al mig,
cada bandera un guspireig de sol.

Com una mare que s'està mirant
prop de la falda el joc de la mainada,
mira en repòs la nau descarregada,
el bellugueig de barques al voltant.

Tornen al moll, a frec de les escales,
les naus dels pescadors que han dut el peix;
fines com les gavines, i amb les ales
emperesides per un mateix deix.

I en el repòs estan gronxant-se
amb un caient
de dansa
que mou el vent
amb un no-res d'esgarrifança

acompanyant el moviment
dels peixaters que van passant-se
els paners, fent
cadena, un home a cada nansa;
tan dolçament
com si assagessin un nou pas de dansa. [...]

Prop del caliu s'hi queden aquests homes
fills de la mar, massissos, i del vent,
que semblen, forts com són, nines de fusta
i tenen el posat d'encantament.

Parlen molt poc i gairebé no en saben;
mai, com nosaltres han dormit al llit,
però damunt del pit, com l'estimada,
brillant d'estrelles, han sentit la nit.

Autor: Joan Salvat - Papasseit
Obra: Poesies [Salvat-Papasseit] , 1978

Nocturn per a acordió

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.

(Vosaltres no sabeu

què és

guardar fusta al moll:

però jo he vist la pluja

a barrals

sobre els bots,

i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;

sota els flandes

i els melis,

sota els cedres sagrats.

 

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit

i la volta del cel era una foradada

sense llums als vagons:

i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

 

Vosaltres no sabeu

què és

guardar fusta al moll:

però totes les mans de tots els trinxeraires

com una farandola

feien un jurament al redós del meu foc.

I era com un miracle

Que estirava les mans que eren balbes.

 

I en la boira es perdia el trepig.

 

Vosaltres no sabeu

Que és

Guardar fustes al moll.

Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells

—que són de tants colors

com la mar sota el sol:

que no li calen veles.