Editorial Selecta - 1948 - Barcelona
Poemes del port (Fragments)
Ets tot sol, tu pel sol,
i ton alè és per ell,
port, que flameges de desig
i llences crits al vol;
cada crit un ocell,
cada desig un gallaret al mig,
cada bandera un guspireig de sol.
Com una mare que s'està mirant
prop de la falda el joc de la mainada,
mira en repòs la nau descarregada,
el bellugueig de barques al voltant.
Tornen al moll, a frec de les escales,
les naus dels pescadors que han dut el peix;
fines com les gavines, i amb les ales
emperesides per un mateix deix.
I en el repòs estan gronxant-se
amb un caient
de dansa
que mou el vent
amb un no-res d'esgarrifança
acompanyant el moviment
dels peixaters que van passant-se
els paners, fent
cadena, un home a cada nansa;
tan dolçament
com si assagessin un nou pas de dansa. [...]
Prop del caliu s'hi queden aquests homes
fills de la mar, massissos, i del vent,
que semblen, forts com són, nines de fusta
i tenen el posat d'encantament.
Parlen molt poc i gairebé no en saben;
mai, com nosaltres han dormit al llit,
però damunt del pit, com l'estimada,
brillant d'estrelles, han sentit la nit.
Nit en el port
Tot dorm, l'aire i la mar i les naus en el port.
Son pesat de les ombres embriagues. La nit
només els pals vigilen alçats vers l'infinit.
Tot dorm, l'aire i la mar i les naus en el port.
Damunt de cada pal, hi reposa una estrella.
Si escolteu, sentireu com treballa la vida
de demà en aqueix port que ara en la nit s'oblida.
Damunt de cada pal, hi reposa una estrella.
Trenca el silenci un breu soroll, talment com d'una
forma humana despresa damunt de les aigües. Torna
la calma; i en la calma de la nit freda i sorna
a les aigües del port s'abandona la lluna.
Un mariner es desvetlla i xiula llargament.
De roja que és la lluna, li sembla un glop de sang;
cruixen adolorides les naus al llarg del flanc.
Un mariner es desvetlla i xiula llargament.