Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A la mort de Gaudí es va fer càrrec de les obres el seu ajudant Domènec Sugrañes i Gras, durant els anys 1926-1936, el qual va acabar les tres torres que faltaven en la façana del Naixement. El juliol de 1936, grups anticlericals van incendiar el temple i van destruir bona part del taller en el qual Gaudí havia treballat, i on estaven els seus esbossos, maquetes i models. A causa d'això i per la particular manera de treballar de Gaudí, no van quedar plànols ni directrius sobre com havia d'acabar-se el temple. Per això, quan al 1944 es va reprendre la construcció de la Sagrada Família, va haver de definir-se en primer lloc com havia de procedir-se per edificar el temple de la forma més fidel a les idees de Gaudí.
L'any 1954 es van reprendre les obres, en què van participar, entre altres arquitectes, Isidre Puig i Boada i Lluís Bonet i Garí, els quals, a la mort de Quintana l'any 1966, continuaren en la direcció de l'obra fins a l'any 1981, en què prengué el relleu Francesc Cardoner i Blanch. La data de finalització de les obres, seguint el ritme actual, es compte que serà el 2026. El temple va ser dedicat al culte i declarat basílica menor el 7 de novembre de 2010 pel papa Benet XVI.
El projecte preveia la construcció de dotze campanars (un per cada apòstol), quatre més per als evangelistes, un de dedicat a la Mare de Déu i el més important, de 170 metres d'alçada, coronat amb la típica creu de quatre braços, característica de l'estil de Gaudí, símbol de Jesucrist. Situats en el pont que uneix dos dels campanars de la façana del Naixement podem llegir els poemes que els dedicaren Felip Graugés i David Jou, amb estètiques i estils prou diferents, i la glossa que en fa Armand Puig.
Autor:
Felip Graugés i Camprodon
Obra: Obra poètica completa [Felip Graugés] , 1989
Pàgina: 169
Obra: Obra poètica completa [Felip Graugés] , 1989
Pàgina: 169
Els campanars de la Sagrada Família
La Seu que creix, ja mostra sobirana
d'uns campanars el bell cimal lluent.
Quatre pollancs que es drecen amb ufana,
flotó massís que desafia el vent.
No els duu l'abril cap fulla jovençana,
ni cap novembre l'esmicolament;
ells portaran amb un dring de campana
dels sants apòstols el record fervent.
Tenen l'arrel regada de miracle;
durant el jorn, el cèlic espectacle
d'un vol d'ocells que hi fan oració.
I quan de nit sols els estels somnien,
els vetllen aquells àngels que anuncien
el Naixement del divinal Nadó.
Autor:
David Jou i Mirabent
Obra: L'huracà sobre els mapes. Obra poètica II , 2004
Pàgina: 82
Obra: L'huracà sobre els mapes. Obra poètica II , 2004
Pàgina: 82
VII
Pinacles
Pinacles de colors, vertiginoses inflorescències, paraules de lloança:
aquí la tija d'herba es torna llança.
Però s'equivocaria
qui en parlar d'herba, de lloança, d'espiga,
s'oblidés del llamp a punt de caure,
ignorés les forces invisibles,
veiés el xiprer com un xiprer
i els coloms com uns coloms.
Tot, aquí, respira
singularitat i desafiament,
la natura hi és natura, però transformadament:
és diàleg amb un món que la jutja i la supera.
En una façana, les estàtues
s'arrapen a les torres com els grans a les espigues
—harmonies—;
en l'altra se n'aparten, feixugues de dolor
—desolació.
Naixement i passió.
I una glòria tan incerta que, tan alta, no arriba.
Autor:
Armand Puig i Tàrrech
Obra: La Sagrada Família segons Gaudí (Comprendre un símbol) , 2010
Pàgines: 173-174
Obra: La Sagrada Família segons Gaudí (Comprendre un símbol) , 2010
Pàgines: 173-174
La torre-cimbori central, el punt mes encimbellat de tota l'edificació, és coronada per una creu-mirador de 15 m d'alçada i de quatre braços, en el nus de la qual hi ha un gran Anyell místic. Al seu voltant hi ha les altres quatre torres-cimbori, amb els quatre vivents, que representen, com acabem de veure, els quatre evangelis/evangelistes. La torre central de la basílica és, doncs, Jesucrist, i es caracteritza pels símbols de la creu de quatre braços i per l'Anyell. Aquesta creu, típica de Gaudí, és com la que es troba a la casa Batlló o al Parc Güell. Té quatre braços, de manera que és igualment visible des de qualsevol angle, tant de dia com de nit. És una creu que abraça el món sencer, i que, per tant, subratlla el caràcter universal de la salvació: «per a tots Jesús morí», canta el cant de la Passió de Mn. Cinto Verdaguer. Aquesta creu sembla emergir del nus que es troba a la seva base i que sembla evocar el penyal del Gòlgota.
Altres indrets de Barcelona:
Indrets