Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Just a prop de l'entrada al parc es troba l'antic palau de la família Desvalls, un edifici amb elements d'estil neoàrab i neogòtic i la Torre Sobirana, una antiga torre medieval de defensa. Les obres de construcció es van començar a l'any 1791 quan Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, marquès de Llupià, quart del Poal i marquès consort d'Alfarràs, propietari del terreny, va crear el disseny d'un jardí neoclàssic en col·laboració amb l'arquitecte italià Domenico Bagutti. Les obres foren encarregades als mestres d'obres Jaume i Andreu Valls i del jardiner francès Joseph Delvalet i s'acabaren el 1802. A mitjans del segle XIX els descendents del marquès van ampliar el parc sota la direcció de l'arquitecte Elies Rogent pel costat del torrent d'en Pallós amb un jardí romàntic amb parterres, placetes, grans arbres i una cascada. A més van afegir al jardí neoclàssic un canal d'aigua entre la terrassa superior i la terrassa intermèdia. I encara, el 1880 es va crear un jardí domèstic al costat del palau Desvalls. Aquests jardins van ser els escenaris de recepcions als reis Carles IV (el 1802), Ferran VII i Alfons XIII (el 1929). Tenint a la vista el jardí particular del palau podem llegar una anotació del dietari del Baró de Maldà en que, a banda de narra una excursió a dalt de la serra amb vistes cap al Vallès i Montserrat, descriu l'estada al palau i al Laberint.
No portant pressa per baixar a aquell laberinto, delícies campestres del marquès de Llupià, sent llavores quarts de nou, [...] hem fet estricació de quart cap amunt a la muntanya detràs del monestir, fins a descobrir a la muntanya de Montserrat i demés muntanyes, amb la més alta de Sant LIorenç de Mont, amb aquelles planures del Vallès, poble i monestir de Sant Cugat del Vallès, cases, i escassament a Sabadell, amb sol i sombra. [...]
Per anar a dita torre de Llupià baixàrem una senda prou estreta i molt pendent, amb crostons de roc i pedres, anant amb gran tiento tots i totes. [... ] Moltes coses noves descobrírem en aquelles delícies rurals del marquès de Llupià, estes lo nou cenador, frente immediat al gran safareig después del laberinto, que el poble ne diu lo labariento, de molt primor en sa hetxura i gust, tant de dintre com de fora, en construcció octògona amb columnes d'estuco en ses entrades, en lo triangular d'estes, i primorosa cúpula, del més fi gust a tot lo demés. I baix, en dit cenador frente al jardí, queda una làpida amb la inscripció de lletres negres sobre màrmol blanc, que per perpètuo monument féu posar son duenyo de la gran ditxa que tingué d'haver anat, en 18 d'octubre de l'any 1802, Ss. Rs. Ms., prínceps d'Astúries, alteses i los reis d'Etrúria, a passejar-s'hi.
No m'allargo mes, puix que si tenia que contar tot per menor, se'm cansaria massa la vista en escriure-ho. I així, sent ja tres quarts d'una, i hora ja d'anar a dinar, tenint ja los senyors la taula parada, nos en despedírem, faltant-nos encara mitja hora bona per arribar a la torre d'en Sitjar. A la que arribàrem a un quart de dos, i posant-nos a dinar cerca de tres quarts, i jo amb un poc de migranya, o mal de cap, de resulta del sol del matí, per lo que a ratos picava, i un poc la falta de dormir.
Altres indrets de Barcelona: