Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Felip Graugés i Camprodon, conegut com el Ferrer de l'Estany per la seva primera dedicació professional, es va formar culturalment en els ambients literaris del Vic de la preguerra, encara sota la influència dels sobrevivents de l'Esbart de Vic. Després féu coneixença amical amb Guerau de Liost, que li descobrí els vessants més poètics del Montseny. En la dècada dels quaranta es va establir al primer pis de la casa número 165 de l'avinguda de la República Argentina, just sota mateix del pis que ocupava la família Riba-Arderiu. Per tal d'evocar la seva obra, podem llegir el sonet, datat el 1917, que dedicà a la futura esposa, i un retrat de Tomàs Roig i Llop que sintetitza la seva personalitat i trajectòria jocfloralesca.
Sonet
Tu ets la meva vida, jo sóc la teva vida.
Les nostres dues vides un jorn vàrem unir.
Jo sóc la teva vida, tu ets la meva vida.
El jurament dolcíssim mai es podrà marcir.
Tu eres rosa gerda, somrís de primavera;
jo, vianant que passa per un asprós camí;
i tu vares somriure tan dolça i encisera:
mos ulls varen copsar-te, ma destra et va collir.
I ara dins el cor ta imatge duc reclosa;
cada dia que passa, més bella, més formosa,
oh rosa de ma vida, estol del pensament!
De lluny el teu record floreix en dolç somriure.
Quan sóc devora teu és dolç, és dolç el viure.
Mos passos i mos somnis perfumes dolçament.
Camina a passes breus i ràpides, un xic corbat per la vuitantena i el Mestratge en Gai Saber, mentre us va parlant tot apartant-vos amb la mà dreta.
Colrat pel sol de la poesia càndida i frescal, broda els versos que tenen ressò d'esquelles de ramats, lluminosos somriures de pubilles muntanyenques, fumarel·les de masies encara no desertes i perfum de roses bosquetanes, en Èglogues on Virgili se sentiria feliç.
Altres indrets de Barcelona: