S. Rusiñol
Autor:
Jaume Passarell i Ribó
Obra:
Cent millors ninots i una mica de literatura
, 1930
S. Rusiñol
Hom ara ja no el concep si no és amb la corona de llorer, enganxada darrera del barret, com una corona de sant, dalt un pilot de pedra.
Donats els antecedents i les característiques de la seva literatura i la seva vida, aquesta concepció monumental és una mica irrespectuosa.
Tot i que els anys estoven les persones i les santifiquen, En Rusiñol ha d'ésser considerat com un revolucionari autèntic. I tractat com a tal. Fet i fet, és el que li agrada més.
Imagineu-vos que som als temps de l'Home de l'orgue, de L'Alegria que passa, de les Impresiones de arte i de la caça de Grecos a París, acompanyat d'En Zuloaga.
Recordeu aquella solemne processó de Sitges presidida per un Greco voltat d'antorxes i les forces vives del poble.
Tingueu present els escàndols que provocaren les exposicions d'En Rusiñol a can Parés i afegiu-hi ara, perquè es tracta d'una dada important, que En Rusiñol era de casa bona —l'avi li deixà l'armari del pa, ben ple —. Ara bé. Amb aquests elements n'hi ha de sobres per fer, no pas una revolució i plegar, ans bé una col·lecció sencera i, més i tot, n'hi ha per a jugar a fer la revolució contínuament.
Que és, al capdavall, el que ha fet i desfet En Rusiñol, tota la vida.
