Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El carrer de Sant Ramon es convertí cap als anys trenta i, és encara, ara el pinyol del que queda del barri xinès. Per aquet motiu quan Rafael Tasis (Barcelona, 1906 - París, 1966) va voler començar una tradició moderna de novel·la negra en català la va ambientar al Paral·lel i als carreres del barri. Podem llegir, doncs, un fragment d' Un crim al Paralelo. Per la seva banda, Lluís Permanyer a Un amor a l'ombra de la pedra blava, ens en dóna una visió actualitzada de l'ambient.
El Roger m'anuncia que arribem al pinyol del Barri Xino, és a dir, al carrer de Sant Ramon, que és ple de gent al bell mig del carrer: dones velles, lletges, ventrudes, despintades, desencaixades, camagrosses i abonyegades de varius a punt d'esclatar, esdentegades i amb els cabells greixosos, i, malgrat tot, la majoria trontollen enfilades damunt dels talons: talons gruixuts o agressivament fins, alts o baixos, però sempre talons. Per què aquest lligam indissoluble entre l'erotisme i el taló? Algunes d'aquestes dones han sobreviscut als decennis i semblen talment haver inspirat al pare, així com alguns dels homes palplantats o que vagaregen per la zona amb aire de perdiguer que empaita la peça amb neguit. Homes també lletjos, la majoria grans, amb vestits fosquejants i lluents i deformats, amb pantalons que ja han perdut la ratlla i amb genolleres: un d'ells porta boina. Un coix parla amb una puta que no li fa gaire cas i sembla defugir la seva insistència. He topat amb el baix ventre que va centrar la novel·la, i l'he reconegut malgrat la transformació urbanística. He sentit una emoció especial: la del retrobament del pare a través de la realitat que el va ajudar a crear la ficció, una ficció, però, ben relativa. I aquesta realitat em provoca reaccions i sensacions que no imaginava. M'adono que s'estableix una relació i un desig de diàleg i d'acostament. Fins ara ho havia vist no gaire allunyat, però sí extern, distant, aliè, i ara, en canvi, tinc la impressió de sentir-me abraçada per una realitat que posseeix el tremp de quelcom propi o molt pròxim i que m'afecta. El Roger m'ha contat una escena històrica esfereïdora. Quan va esclatar una revolta a començament d'aquest segle, anomenada la Setmana Dramàtica, sembla, tota la ira dels insurgents es va desfermar contra els béns i les persones de l'Església, vives o fins i tot mortes! Aquest fou el cas de Climent Garcia, que, malgrat la seva joventut descarada, va passar a la història: aquell carboneret, per haver-se apoderat d'una mòmia de monja exposada al bell mig del carrer, haver-la abraçat i haver ballat una bona estona davant la massa enfervorida, fou condemnat a mort i executat. Doncs bé, tot això va succeir en aquest mateix carrer de Sant Ramon.
El carrer de Sant Ramon tenia una atmosfera menys carregada. A Josep li agradava sobretot pel fet de desembocar en l'indret de Barcelona que sempre havia preferit. En la cruïlla del carrer de Sant Pau, entre el brogit constant de venedors ambulants, mosses cridaneres, venedors de dècims, enllustrabotes i badocs, la vida de la gran ciutat fluïa sense interrupció. I Josep la bevia a grans glops i hi trobava una mena de gust de malvasia, la beguda predilecta de la seva infantesa, la que marcava els seus escassos records de felicitat. Com la malvasia, aquella vida ciutadana que rajava a doll pels quatre cantons de Sant Ramon era al mateix temps dolça i espessa. Era un compost d'aquell soroll de castanyoles i de repics de talons que davallava de l'acadèmia de ball flamenc instal·lada en un principal, dels udols dels altaveus, de la música martellejant dels pianos elèctrics dels bars, dels cops de clàxon dels taxis; de les mil converses en català i castellà que anaven rajant, sense ocupar-se de les altres; de la bravada d'oli cremat de la bunyoleria que s'imposava damunt totes les altres presències pel seu perfum, mentre els tubs calents de la pasta s'anaven cargolant en el daurat serpent del xurro saborós; del color morat pàl·lid que havia pres el cel i dels llums que s'havien anat encenent, blancs, vermells, verds, grocs, en els dos cinemes d'allà a la vora, en les botigues i els cafès...
Altres indrets de Barcelona: