Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest carrer situat entre la Plaça de Sant Just i el de Jaume I, en altre temps concentrava bona part dels artesans que a la ciutat feien dagues. D'aquí li ve el nom i per aquest motiu algú decidí posar-hi un plafó de rajoles amb els versos del popular drama en tres actes El ferrer de tall, de Frederic Soler.
Un dia entre altres...
Autor: Frederic Soler i HubertObra: El ferrer de tall , 1933
Pàgines: 29-31
Un dia entre altres,
vingué un cavaller:
— Feu dagues que passin
les malles d'acer?
— Si vós porteu malles
ben prest ho veureu
claveu-vos la daga
i amb sang la treureu.
—Doncs feu-me'n —diu— una
de pom cisellat;
d'allò que ella valgui
sereu-ne pagat.—
Traient-se la bossa
fa ver trincar l'or;
mon pare, sentint-lo
cantava amb ardor:
"Esmola que esmola,
fes dagues, daguer;
fes dagues que passin
les malles d'acer".
Mentre ell esmolava
m'ho mirava jo,
la meva germana
filava al recó.
El cavaller estava
amb ella parlant,
el pare, veient-ho,
seguía cantant:
"Esmola que esmola,
fes dagues, daguer;
fes dagues que passin
les malles d'acer".
La mola rodava
sense mai parar,
jo, que m'ho mirava,
la veia rodar.
El pare vetllava
per el seu honor,
quant més esmolava
cantava millor:
"Esmola que esmola,
fes dagues, daguer;
fes dagues que passin
les malles d'acer".
La noia a qui l'ama,
així, baix, li ha dit:
—T'obriré la porta
al ser mitja nit.—
El pare, sentint-ho,
ho escolta callant;
la mola rodava,
i anava cantant:
"Esmola que esmola,
fes dagues, daguer;
fes dagues que passin
les malles d'acer".
Quan la nit arriba,
el pare amagat,
la daga té llesta
de pom cisellat.
Al tocar dotze hores,
ja entrava el traïdor;
al passar la porta,
cau en terra mort.
—Què heu fet—diu mon pare —
la noia.— El deber:
he provat si passa
les malles d'acer.—
Citat a justícia,
mon pare és lliurat;
qui entrava com lladre,
com lladre ha pagat.
Bé plora la noia,
mes plora amb honor;
content d'això el pare
cantava millor:
"Esmola que esmola,
fes dagues, daguer;
fes dagues que passin
les malles d'acer".
I mentre cantava
sempre aquest cantar,
la mola rodava
sense mai parar.
Jo, que m'ho mirava,
sentia bé això,
i així vaig aprendre
la vella caneó:
""Esmola que esmola,
fes dagues, daguer;
fes dagues que passin
les malles d'acer".
Altres indrets de Barcelona:
Indrets