Hotel Quatre Nacions (La Rambla)

Autor: Rafael d’ Amat i de Cortada
Obra: Calaix de sastre I 1769-1791 , 1987

Dia 3 d'agost [1799] En la Rambla s'anaven prenent mides hàcia al Col·legi de Sant Bonaventura, per avançar-se est, a la fi d'igualar-se al Col·legi del Carme. Frente, o a l'altra part de la Rambla, queden ja habitades dos o tres botigues noves, i posada al costat la fonda de les Quatre Nacions, passant-se luego a establir la Casa del Correu en la de Bacardí casi frente del Teatro.[1]

 

Autor: Jaume Cabré i Fabré
Obra: Senyoria , 2004

Davant de la porta de l'Hostal de les Quatre Nacions, al bell mig de la Rambla, un grup de desenfeinats observava la façana de l'establiment i filosofava. La força de la novetat no els deixava adonar-se que tot i que feia uns minuts que no plovia, la boira baixa els anava entrant als ossos i xipollejaven el fang que, amb tanta humitat, no acabava d'endurir-se. Però això tant se valia perquè aquella colla de menestrals que havien sentit dir que diu que diu que d'allò, estaven àvids de novetats o de variacions sobre les novetats. L'estat de la qüestió es podia resumir en el diu que diu que la gavatxa que canta; ah?, una gavatxa que canta? Sí. Doncs que l'han feta a trossets. Carai! Que sí! Alça!... I on? Aquí, Aquí? Sí, a l'Hostal. Carai! I què hi feia, la gavatxa, aquí? Cony, doncs cantar. Ah, ja. A l'Hostal? Què diu, aquesta? No, que es veu que han esbocinat una gavatxa cantaire. L'ospedrer! I tu com ho saps, Mariona? Cony, nen, m'ho ha dit el Jeroni, que treballa a l'Hostal. Ah, però és a l'Hostal, on ha passat això? Sí. Doncs vaig a veure-ho. Creu-t'ho; no t'hi deixaran pas entrar, no veus els soldats? Collons, tu... Estossinada? A bocins?... Au, bah! Que sí, t'ho juro! Què diu, aquesta? Que han fet a trossets una cantant castellana. Gavatxa! Gavatxa, volia dir. Ospi, i qui? Vés a saber. I ja eren setze o vint o vint-i-cinc els candidats a una pulmonia que opinaven i contraopinaven sobre el tema sense aportar més que elements de detall com ara doncs si l'han feta a trossets no hi haurà qui ho faci net, això. I també diu que l'assassí ha fugit. Tu què saps? Doncs jo he sentit a dir que eren dos, els assassins, i que els han agafat. Dos mariners. I és clar: devien ser lladres, no veus que una cantant de fora ha de dur molts cèntims a sobre? Que no: eren mariners. Ai, la mare! I de què li hauran servit, tants de cèntims? Sí, ves, quan és la teva hora, ja pots posar-hi pedaços. Sí, noia, quan toca, toca. Bé, jo me'n vaig. Cap on vas? Cap a la Boqueria. Va dona, espera't i després pugem plegades. Qui deia que l'han robada? Jo. Ah, i què és de debò? Home, si no, no ho diria.. Dos mariners mallorquins. Quins temps, senyor, que no es pot anar pel carrer de nits! Sí, ves, però aquesta l'han morta aquí dins. Pitjor! És que ja no hi ha seguretat. Ara t'escolto! Jo, quan era xic solia passejar per tota la ciutat... Això és perquè treuen les muralles. I ca!, els lladres ja els tenim dins. Gavatxa, dius que era? Qui? La dona que han fet bocins. Què?, que han fet bocins una dona? On?