Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
És la torre que sosté el transbordador aeri de Montjuïc entre la parada de Miramar i la torre de Sant Sebastià. Va ser projectada per Carles Buïgas l'any 1931 i, a diferència d'aquesta darrera, es culmina amb un teulat piramidal. De la cabina estant i durant la travessa, amb magnífiques panoràmiques sobre el port i la façana marinera de la ciutat, podem llegir la tercera cançó del port de Tomàs Garcés i una visió del port d'altres èpoques de la mà de Josep Pla (Palafrugell, 1897 – Llofriu, 1981).
Cinc cançons del port
III
Les boires que ha dut el mar
al port s'han desfet en pluja.
El moll es silenciós
i totes les pedres lluen.
Les naus tremolen de fred,
els pals i el cordam belluguen.
Ai, quina tristesa fa
el cel sense estels ni lluna!
A dins de cada vaixell
hi ha cançons i rialles.
Mentrestant, la pluja cau
damunt la coberta rasa
amb aquell mateix soroll
que fa dalt de les teulades.
A dins de cada vaixell
hi ha cançons i rialles.
Hores segures del port,
quan es buida la tempesta!
El grumet somriu i diu
abocat a la lluerna:
—Déu salvarà els mariners
que enmig de la mar naveguen.
La farola s'encendrà
dins la nit, com una estrella.
Hem vist el cuirassat «Pelayo», el submarí alemany internat i el submarí espanyol fondejat al seu costat. Aquest darrer semblava de llauna. Ha navegat poc. L'alemany porta el carrall de la mar a sobre i sembla un monstre engabiat i ensopit.
Vent de garbí fresc. Les ratxes passaven sobre les aigües del port i les enfosquien fugisserament. Dues balandres voltejaven el vent, ajagudes sobre l'orla, com dues sagetes de gairell. Hem vist l'entrada d'un vaixell de viatgers. Els viatgers saludaven amb els seus mocadors. ¿Qui saludaven si eren tan lluny i no podien veure res? Devien saludar la pròpia arribada a terra. La mar horroritza tothom i és natural que la gent estigui contenta en arribar a port. Un remolcador, amb una xemeneia alta, prima, grotesca, arrossegava, bufant, unes barcasses. El moll de Barcelona és fred, artificial, una geometria mecànica de pedres, però alguns dels seus racons es van aquilotant, envellint, i semblen endolcir-se. Les coses de la mar són tan boniques!
Altres indrets de Barcelona: