Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A la banda dreta del presbiteri, hi ha el conjunt monumental del sepulcre de la reina Elisenda de Montcada. Està situat al mur de separació que hi ha entre l'església i el claustre, de manera que inclou una tomba bifront, amb una de les seves cares que dóna al claustre i l'altra a l'església. Així, l'estàtua jacent que hi ha sobre el sepulcre pot mostrar la reina en les seves dues facetes: a l'església —recinte públic i accessible a tots els fidels— es veu Elisenda elegantment vestida i coronada com a reina, amb decoració policroma i escultures de marbre, mentre que al costat del claustre —dintre de la clausura i només accessible a la comunitat monàstica— se la veu amb l'hàbit franciscà, vestida com a vídua i monja, amb escultures de terracota. Tenint el panteó a la vista podem llegir tres poemes dedicats a la personalitat de la reina. El primer, d'Alexandre Plana, recrea com si ressuscités la sensibilitat i la vida que caracteritzava la reina. El segon, de Màrius Torres (Lleida, 1910- Sant Quirze Safaja, 1940), es proposa una descripció de tots aquells atributs que la caracteritzaven, a voltes comparant-los amb l'amiga del poeta, acabant amb la immortalitat del bell nom d'Elisenda. I, finalment, Mercè Sala (Mataró, 1917-2006) amb un sonet sintetitza el paper fundacional de la reina en el paratge de Pedres Albes.
Balada de la reina Elisenda
La Reina Elisenda tenia un passeig
de Sarrià fins a Pedralbes;
a mà dreta hi havia un safareig,
a mà esquerra, vidalbes.
La Reina Elisenda tenia unes mans
com les teves mans quan preguntes.
Amb unes mans com les teves, abans,
la Reina feia puntes.
La Reina Elisenda tenia un cabell
llarg —cada trena era una corda.
La corona en el seu estoig vermell,
encara se'n recorda,
La Reina Elisenda tenia una fe
i un monestir de Santa Clara.
Tan bonic era aquell monestir,
que no l'han cremat encara.
La Reina Elisenda tenia una creu,
un breviari i un rosari;
quan resava se li adormia el peu
molt més del necessari.
La Reina Elisenda tenia un sospir
per tota cosa nova, exòtica,
car prou sabia que, en el seu retir,
ella sols era gòtica.
La Reina Elisenda tenia aquest nom
perquè era clara i reverenda.
I és immortal perquè encara tothom
diu: que és bonic aquest nom d'Elisenda!
La tomba de Na Elisenda
Jau Na Elisenda de Montcada. Mira
(que només mig acluca les parpelles)
com els peus blancs li surten de la gira
del seu vestit de marbre. Les estrelles,
darrera del vitratge acolorit,
les veu encendre's com si la guspira
fos cada una de la bella nit.
Ara que de temps ha clos a l'infinit
de la mort i la vida els ulls mortals,
enyora les muntanyes
netes i clares i els suaus tossals,
i les blavors del mar seré, llunyanes,
que la distreien des de bon matí.
Amb les dos mans sobre del pit creuades,
Na Elisenda ara frisa per collir,
com abans, la ginesta
pels sants i per la Verge, com si fos
viva en la terra i cada dia festa.
I als àngels que li fan companyia
sempre demana el temps que fa, i els dos
diuen que a fora és tebi i blau el dia.
Pedres Albes
(Monestir de Pedralbes)
Pedres-Albes!, com vol de gavina
bell destí va volar cap a tu
quan ve un dia que un cor de regina
va estimar-te molt més que ningú.
Va dreçar-te dins l'aura més fina,
ferm i esvelt i amb un aire segur,
i ets deu d'aigua i de fe cristal·lina
i en tu calma i fervor tot és u.
Elisenda, l'esposa fidel!:
Ja endolada mirant l'ample cel
ometies lluir la corona.
I en llevar-te la toca reial
i cobrir-te amb un vel monacal
tingué amb tu un tresor més Barcelona.
Altres indrets de Barcelona: