Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Estava situat en el xamfrà del carrer Bon Succés amb la Rambla, a la banda de mar, fent costat al col·legi dels jesuïtes, situat a continuació de l'església de Betlem. També ocupà l'edifici de l'altra banda del carrer. Just tancant la Rambla, hi havia la seu de l'Estudi General o universitat, que n'ocupava l'espai de la capçalera a tocar del portal amb les torres de Santa Anna.
D'inspiració renaixentista, va ser fundat pel notari Joan Cordelles el 1530 amb llicència del papa Climent VI, permís confirmat per l'emperador Carles V el 1533. El 1635 va ser ofert a la Companyia de Jesús que regia la veïna església de Betlem encara que a causa de la guerra no n'agafarien la direcció efectiva fins al 1662. Va adquirir gran prestigi en la formació dels fills de les classes privilegiades de Catalunya, com el baró de Maldà, escriptor del famós dietari Calaix de Sastre, el seu pare Antoni d'Amat i el seu oncle Manuel d'Amat, el qual seria Virrei del Perú.
A partir de 1717 tant el col·legi de Cordelles com el de Betlem intentaren suplir les universitats catalanes dissoltes per Felip V. Durant el segle XVIII el col·legi assolí una gran importància malgrat que no fou fins a 1761 que el vice-rector va rebre el títol de rector independent del de Betlem.
En el moment de l'expulsió del jesuïtes hi residien 60 alumnes. Es va intentar la seva continuïtat, però finalment va tancar. quan va ser expropiat als jesuïtes, Carles III va cedir part de l'edifici a l'Acadèmia de Ciències i la resta es llogà com a dipòsit militar i caserna el 1776. Venut el 1807, fou enderrocat i al seu lloc s'hi construí l'actual Acadèmia de Ciències. Avui dia, la RACAC té la seva seu a Barcelona, al número 115 de la Rambla dels Estudis, nom que ve dels estudis que s'impartien al col·legi, en l'edifici obra de l'arquitecte Josep Domènech i Estapà, inaugurat l'any 1894. Situats al davant podem llegir una anotació del dietari del Baró de Maldà que parla d'alguns dels il·lustres professors que hi dissertaren, entre ells Joaquim Esteve i Sunyol culminador d'un important Diccionari català-castellà-llatí, i Ignasi Torres Amat autor de les fundacionals Memorias para formar un diccionario crítico de les escritores catalanes.
Dia 12 d'agost [1805]. En esta tarda, a sis hores tocades, s'ha senyalat un combregar general en la parròquia de l'arcàngel Sant Miquel [...]. Averiguat, ha anat lo combregar al bon comunitari del Diccionari lo reverend doctor Joaquim Esteve, que casi hi perdia els ulls i pestanyes en tan ímprobo i llarg treball que feia de la gran obra del Diccionario que ja hi moriren en est lo doctor Josep Bellvitges, catedràtic de filosofia en lo Col·legi Episcopal, i lo doctor Antón Joglar, advocat; tenint ara per company, lo reverend doctor Joaquim Esteve, Déu l'ajut, al reverend doctor Ignasi Torres, del mateix Col·legi.
Com les feridures i demés mals succeeixen com hom menos pensa, així ahir nit lo bon capellà doctor Joaquim Esteve, en la quietud de l'aposento en lo Col·legi, treballant lo Dicionari, i tancant-se de part de dins, entre lo cansàncio i gran calor que fa, tingué un treball repentino de feridura en lo costat esquerre, i ditxa que no caigué a terra, si que, arrimat a la cadira, embolicat amb lo manteu, i passat amb tot est treball allí dins de l'aposento. Sorprès que s'ha quedat en est matí lo reverend doctor Isard, rector del Col·legi, que ha entrat amb altres capellans o catedràtics i vist així al pobre doctor Joaquim Esteve. Luego ha donat providència per una llitera de l'Hospital, i, enviada, s'ha baixat amb gran cuidado al malalt i posat en un matalasset, ell, manteu [i] sombrero, i en llitera s'ha conduit a sa casa, en lo Carrer Comdal, d'eixida a la plaça de Jonqueres.
Altres indrets de Barcelona: