Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'actual claustre gòtic està emplaçat a la mateixa banda que ocupava el primitiu romànic, més petit. La seva construcció data dels segles XIV i XV i hi van participar grans arquitectes com Andreu Escuder i escultors com els Claperós, pare i fill.
Al centre del claustre hi ha un jardí renovat el 1877 amb magnòlies i grans palmeres; fins aleshores, havia estat plantat de tarongers que, juntament amb llimoners i xiprers, ja hi eren el 1494, segons la descripció que en féu Jerònim Münzer, viatger alemany, i per recordar-los el 1974 s'hi va tornar a plantar un taronger.
L'ou com balla és una tradició del dia de Corpus, consistent a fer ballar un ou buit sobre el raig del brollador de la font del claustre, que es guarneix de flors. Al safareig del claustre hi ha tretze oques blanques, nombre que la tradició relaciona amb l'edat de Santa Eulàlia i amb el nombre de turments que va patir.
Hi són lectures prescriptives: un poema de Joaquim Ayné ens recrea el bell divertiment pasqual de l'ou com balla; dos poemes de Joan Maria Guasch descriuen la monumental palmera i l'encant del brollador presidit per la figura eqüestre de Sant Jordi i, finalment, un darrer poema de Josep Carner que lliga la blancor del claustre nevat amb la de les oques.
Autor:
Joaquim Ayné i Rabell
Obra: Antologia Lírica de Barcelona , 1950
Obra: Antologia Lírica de Barcelona , 1950
L'ou com balla
Al brolladoret de la Catedral
cada any s'hi agombola tota la brivalla.
Al brolladoret, florit i frescal,
amb Sant Jordi a dalt,
l'ou balla que balla!
La bella costum de caire ancestral,
alegra l'infant i l'avi que calla.
Al brolladoret, d'aire senyorial,
amb Sant Jordi a dalt,
l'ou balla que balla!
Cap agençament ni perfum li cal,
penjolls de cireres tempten la quitxalla...
Bell indret del claustre de la Catedral
on al brollador florit i frescal,
l'ou balla que balla!
Vigília de Corpus, Diada cabdal,
d'aromes d'encens i espiga que es dalla...
Goig encisador de nostra brivalla
que al brolladoret de la Catedral
mira l'ou com balla!
Que balli per sempre, que balli, si cal
fins que el pas deis segles no deixi una malla.
Que balli l'ou màgic, Sant Jordi cabdal,
al brolladoret florit i frescal
per l'eternitat vegi l'ou com balla!
Autor:
Joan Maria Guasch i Miró
Obra: Antologia Lírica de Barcelona , 1950
Obra: Antologia Lírica de Barcelona , 1950
Palmera
¡Oh la sagrada palmera!,
l'arbre vell que mai no mor,
la que arran de cabellera
té per fruit un penjoll d'or!
Tu ets un símbol! Tens la vida
cap amunt, camí del cel,
molta branca i gran florida
i en la terra poca arrel.
No t'abrusen solellades
ni et corona el temporal;
entremig d'eixes arcades
tu fas vida monacal.
Guarda sempre aqueixa força
i fes anys arreu, arreu,
ben morena de l'escorça
com les pedres de la Seu!
Autor:
Joan Maria Guasch i Miró
Obra: Antologia Lírica de Barcelona , 1950
Obra: Antologia Lírica de Barcelona , 1950
Poemet de claustre. Brollador gentil
Nit, perfums i claror dolça;
raja l'aigua al brollador;
el bon pare de la molsa
va tocant el guitarró.
En la pica regalada
cada nota es va eixamplant
fins que mor empresonada
per les pedres del voltant.
Ell del claustre és el cantaire,
el del riure sanitós,
el que tot pujant enlaire
va tornant-se lluminós.
Ell és tota l'alegria
d'aquest repòs beneït;
si ell callés, s'hi moriria
ço que és ara més florit.
Patriarca de veu clara
mai no es sent el llavi eixut ;
per'xò canta avui encara
com en plena joventut.
Autor:
Josep Carner i Puig-Oriol
Obra: Obres completes. Poesia [Carner] , 1957
Obra: Obres completes. Poesia [Carner] , 1957
Neu als claustres de la seu
La neu graciosa s'escampa
damunt el calat finestral;
la gàrgola tota s'emrampa;
i un pobre canonge -me'l llampa
l'airet agullenc, glacial!-
es mira envejós l'oca dolça
que avui, pudibunda, no espolsa
el tebi plomatge vital
que sembla una museta hivernal.
Altres indrets de Barcelona:
Indrets