Editorial Selecta - 1968 - Barcelona
Romanç de l'aparició i bateig d'una canetenca (fragment)
Hi ha una vila ran de l'aigua
delitosa a tota gent
per si encara no ho sabéssiu
és la vila de Canet.
Ai, Canet, vila famosa
per les comes i els esplets,
per la font tan regalada
amb les colles de jovent,
i el "vapor" que fuma i crida
vora l'ona que s'ajeu,
per la Casa de la Vila
i altres mil que queden bé,
per un cor que fa cantades
i un cinema i un castell!
Ai, Canet, vila famosa,
sobretot pel que jo sé,
sobretot per una noia
que hi va néixer fa poc temps!
Ai, Canet, bé en tens de roses,
qui diu roses diu clavells;
poc has vist, però, poncella
de tan gran mereixement!
Hora i punt que ella va néixer,
refilaven angelets!
L'alegria per la terra
s'acampava com el vent.
Al terròs deixant el càvec
fan sardana els comparets,
posa roses la mestressa
en el pot de julivert,
mentre el nunci diu la nova
fent gambades pels carrers.
Recança
Ja no et veuré aquest any, oh casa bruna
del vell Montseny, d'antigues gràcies:
no faré cap,de sobte, al clar de lluna
entre el camí de les acàcies.
No veuré pas el masover immutable,
flairant al bosc i a la fumera:
no em bordaran els cans vora l'estable
encara roncs de la cacera.
No us trobaré passant com cada dia
el sant Rosari al volt de taula,
ni acabarem tots junts la lletania
abans de dir-nos cap paraula.
Ni Margarida, que és imperativa,
de mes amors farà riota;
ni jo veuré de la tenebra esquiva,
rosa de neu, eixir Carlota.
I no res d'En Tristany, que el món retia,
don Joaquim podrà contar-me;
ni perquè a vila no l'escometia
se'm picarà la tia Carme.
Ni l'endemà no tornaré de missa
per un tirany que m'acontenta
on hi ha un safareig que s'esclarissa
i abelles d'or entre la menta.
Ni en la famosa galeria, vora
tenint les copes d'aigua fresca,
oh amic!, de rimes parlarem una hora;
ni ens menjarem com una bresca
el moscatell, d'una rossor infinita,
veient davant, entre la pau serena,
del gloriós Sant Segimon l'ermita,
que fa l'ullet darrera la carena.
Auca d'una resposta del senyor Gaudí
A Carlota Campins
1 Tothom n'ha sentides dir
d'aquest gran senyor Gaudí
2 que cada hora — no s'hi val! —
fa una cosa genial
3 i no deixa viure en pau
l'home savi ni el babau.
4 Ell alçava amb ferro vell
l'alta gàbia d'En Güell
5 Arma un temple a Sant Martí
que mai més no tindrà fi.
6 Ningú diu de can Calvet
que no fa calor ni fred.
7 En un Parc posa En Gaudí
l'Orient a estil d'ací.
8 La gran Seu dels mallorquins,
l'esbotzà de part de dins.
9 Amb la casa d'En Batlló
burxa el neci espectador,
10 i amb la casa d'En Milà
es pot dir que el va aixafar.
11 Ara ha fet una maqueta
d'una església «maqueta».
12 És el temple i cada altar
tot de fil d'empalomar.
13 Però l'èxit d'En Gaudí
ve d'allò del violí.
14 Per cinc cèntims ho sabreu
(de les auques és el preu).
15 Dona O Comes i Abril
va guarnir un saló d'estil.
16 L'estil era... no ho sé pas.
Un Lluís que no ve al cas.
17 Ella té un oncle segon
que ha rodat per tot el món.
18 Un matí que era al Midi,
se li ocorre de venir.
19 Mes s'atura: —A la neboda
dec encar present de boda.
20 Què li duc, què no li duc...,
convindrà que hi tingui lluc.—
21 Vol quelcom de faramalla,
i de sobte deia: — Calla!
22 De petita l'he sentit
fent escales dia i nit,
23 que eren, ai, per «desiguales»,
la terror de les escales.
24 Un piano li daré;
tant se val que quedi bé.—
25 I ja posa un telegrama:
—Cua Erard per una dama.—
26 Ell arriba (per Cerbère)
i el piano ja l'espera.
27 Envers la senyora Comes
el duu un «pessetero» amb gomes,
28 i mant camàlic que sua
puja el piano de cua.
29 Per sorprendre-la, era un dia
que la senyora tenia,
30 alleujant la consciència,
«cine» de beneficència.
31 Porten, amb emoció,
el gran fòtil al saló.
32 La neboda va arribar:
— Oncle! — Noia! (Allò que es fa.)
33 En mirar el present novell
dona O no cap en pell.
34 Però fa un veí subtil:
— ¡El piano no és d'estil!
35 —¿Com ho fem? ¡I el vull lluir!
Ja veuràs, crido En Gaudí.—
36 Ell, molt fi, ve de seguida.
—¿Què volia, si és servida?
37 —Ja coneix—diu ella humil—
que el saló tot és d'estil.
38 Sense fer cap dany a l'art,
¿on posem aquest Erard?—
39 En Gaudí mira el saló
amb aquella atenció.
40 Ressegueix tots els indrets
i mesura les parets.
41 D'un brocat alça les gires
i separa cinc cadires.
42 I aleshores, somrient,
va movent el cap d'argent.
43 La senyora, esperançada,
va a saber-li l'empescada.
44 — ¡Tanmateix, senyor Gaudí!
Digui, digui, ja pot dir. —
45 Don Antoni, amb la mà dreta,
es rascava la barbeta.
46 —¿És vostè—diu molt atent
qui es dedica a l'instrument?
47 La senyora que li explica:
—Oh, veurà. Toco una mica.-
48 I va dir el senyor Gaudí:
—Miri, toqui el violí.