Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El fet que Maurici Serrahima patís les febres de Malta i estigués a punt de morir, va fer que la família, el 1909, llogués un pis a Sarrià, justament al carrer Caponata, número 5. Avui, l'edifici avui ha estat substituït per un altre d'apartaments. Tal com explica en els textos que proposem de llegir-hi, hi va passar la infància i l'adolescència, però també és escaient recordar, gràcies a la memòria d'Antoni Tàpies, que en aquest pis s'hi van reunir tota una sèrie d'intel·lectuals abans de la Caputxinada.
També podem fer memòria que just al número 6, hi va viure i escriure durant uns anys Gabriel García Márquez, que abans havia residit en un pis de l'avinguda República Argentina, 168-172. L'escriptor colombià va voler expressament que la seva obra més destacada Cien años de soledad, s'edités en català gràcies a la traducció que en va fer Avel·lí Artís-Gener, Tísner, bon amic des dels temps del seu exili mexicà.
Bé: el cas és que va llogar, per vint-i-cinc duros cada més, una casa una mica vella, però gran, amb dues plantes, i un jardí molt considerable, al número cinc del carrer de Caponata, a Sarrià. Hi vaig passar la infància i l'adolescència. El contracte va ser signat el 9 de novembre de 1909 i hi vam viure fins a la primavera del 1926, quan el meu pare va comprar —al davant mateix, cantonada per cantonada— la casa número sis, en un pis de la qual visc, ara, amb la dona i els fills. Avui té el número vuit.
A casa teníem un jardí doble. A la banda de darrere de la casa hi havia unes galeries amb arcades, als baixos i al pis, i la dels baixos era oberta i donava a una mena de gran repisa, amb dos graons i, a continuació, al llarg del carrer que aleshores portava el nom de carrer de Balmes —i avui el d'Ossío—, un jardí que tenia l'amplada de la casa i més de trenta metres de llargada. A banda i banda, unes rengleres de rosers, amb alguna mata de lilàs i, al peu, violetes. Al mig, quatre acàcies posades simètricament, i una palmera raquítica que tenia com a test la paret del que havia estat, sembla, un brollador. A la banda esquerra, un noguer enorme i un gran ametller, molt vell, però que encara floria. De mica en mica, i a cops de pilota, les plantes petites van anar sucumbint. Al fons hi havia una construcció que servia, en part, de galliner, i en part per als mals endreços; hi havia, però, unes «paral·leles», on podíem fer exercicis gimnàstics. I a l'extrem, un recambró en el qual dormia el gos, quan en teníem.
Ens dirigírem cap a Sarrià i ens aturàrem a la casa de Maurici Serrahima, que estava tocant al Convent dels Caputxins per reunir-nos amb la resta de personalitats que acompanyarien Rubió en la taula presidencial. Serrahima no havia de venir, però es veia clar que estava content de poder ajudar a la preparació de tot allò, com m'ho confirmaren uns mots que m'adreçà uns dies després. A casa seva hi havia ja Joan Oliver, l'Antoni de Moragas, que aleshores era degà del Col·legi d'Arquitectes, Manolo Sacristán i alguns dels delegats dels estudiants que igualment estarien també en aquella taula al costat de Rubió i Espriu. Després havíem de trobar-nos, ja al Convent, amb molts altres noms coneguts: Mª Aurèlia Capmany, Oriol Bohigas, Josep Mª Martorell, Joaquim Molas, Carles Barral, José-Agustín Goytisolo, Ricard Salvat, Lluís Daufí, Joaquim Marco, Albert Ràfols Casamada, Francesc Vallverdú, Jordi Solé-Tura, Raimon Obiols, Enric Lluch, Antoni Jutglar, Lluís Domènech Girbau, José Cano, Josep M.a Vidal Villa, Joan Albert Asens, Lluís Carreño, Lluís A. Gorostiaga, Miquel Izard, Carles Martín Hennenberg, Ricard Martín, Jordi Molina, Gabriel Oliver, Enric Vilardell. També, és clar, el mateix Xavier Folch. I el frare Jordi Llimona igualment estigué sempre a l'Assemblea com un convidat més. Els estudiants eren uns cinc-cents, tots delegats de diferents facultats i escoles de la Universitat de Barcelona.
Altres indrets de Barcelona: