Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Tot i que la família Maragall-Noble no van habitar la casa del carrer Alfons XII fins al 1899, en aquesta habitació matrimonial, hi podem llegir "Conjugal" poema escrit el 1892, una any abans que nasqués la primera filla Helena a la casa del carrer Roger de Llúria, un fragment de memòria de Josep Pijoan que reflecteixen les angoixes i els dubtes existencials dels darrers temps del poeta quan perd l'amic Roura i Pijoan se'n va a l'estranger.
Conjugal
La flor de l'abraçada ja ha granat
i ets com el cep que duu la dolça carga:
tota tu t'has estès i reposat
com ple de pàmpols el sarment s'allarga.
Com en una visió misteriosa
ta mirada sovint fixa s'extasia:
la teva mitja rialla és majestuosa
i en la boca et floreix plena de gràcia.
En el teu si fecond, què pot haver-hi
que et llença una llum viva pel semblant?...
Els dies són comptats del gran misteri.
Oh dona, do'm el fill que estimo tant!
De totes maneres les penoses impressions del 1909, la mort sobtada del seu gran amic, el senyor Roura, i potser una mica també la meva marxa definitiva de Barcelona pel març de 1910, li van determinar aquell estat d'ànim del qual va sortir el Cant espiritual. Es trobava sol, temia la mort, buscava una pàtria celestial, això ho podia veure en les cartes que m'escrivia. Sovint amb en Maragall havíem parlat de la mort, i era una de les coses en què mes divergíem en sentiments. A ell l'inquietava de no saber si seria per sempre en Joan Maragall o es perdria en la mar de l'Esperit. Jo volia conformar-lo. Li repetia paraules de Marc Aureli del molt penós que seria carregar sempre amb aquest home individual i no sols rentar-lo, vestir-lo i menjar-lo, sinó aguantar les seves intemperàncies, ésser esclau d'un cos i d'una ànima. En Maragall m'escoltava escandalitzat; ell volia un cel blau com els cels de Fra Angèlic, amb prats esmaltats de flors com els dels primers cants del Paradís de Dant.
Altres indrets de Barcelona: