Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La casa de Joan Vinyoli es trobava situada al carrer de Castellnou, 48. Allà, al llarg dels anys, hi va viure els moments familiars més feliços i també els més angoixants de la seva davallada existencial. Situats al davant, podem llegir tres poemes que donen llambregades del seu viure.
Insomni
Nit sense brisa. Les quatre.
Cap veu, cap so, cap lament.
Bat el cor, secretament
va repetint-se: les quatre.
Què pesa mes: el ponent
que se sap la nit, darrera,
o bé l'alba fugissera
que flamareja un moment?
Sóc, en l'insomni, conflent
del clar seny i la quimera.
La mort així m'ho advera.
No em deixo portar pel vent.
Mot rere mot
Quan feia, ric d'infància, a clar de nit,
mentre la gent dormia ja, el pessebre,
amb palpadores mans de cec, absort,
posava tous de molsa humida als junts
dels suros nets i veia clar paisatge.
Ara que intento, vell i pobre, fer,
desconhortat, nit closa ja, el poema,
bròfec, nuós, amb mans tremolejants,
poso llacunes de silenci trist,
mot rere mot, i miro la tenebra.
Autoretrat a seixanta-cinc anys
Mira'm la cara encesa
de sàtir vell. Quina vinosa
color de vida molt viscuda,
ja no recuperable. Vasos buits.
Cullo, però, raïm amb una falsa
voracitat i m'embriago
de vi dels anys. I tentinejo, palpo
parets de fosca, no tocant ja mai
el cos de préssec de cap dona,
car ja no estic enamorat.
Malaguanyat
temps de la vida, aquest, tan sols per patollar-hi.
Altres indrets de Barcelona: