Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La tomba de Joan Salvat-Papasseit és el nínxol número 563, 2n, del Col. B, Sant Jordi 7. A la làpida, hi consten tres versos de Passeig, que també són citats en el fragment de l'oda de Lluís Calvo i Jordi Valls que és un homenatge al poeta i en la qual comparen la seva tomba senzilla amb la del tenor Viñas, que és enterrat en un panteó ben a prop, a la banda dreta. A banda del fragment esmentat, hi podem llegir dos poemes de Salvat-Papasseit: en un s'adreça a la Mort i en l'altre parla de la malaltia que el va dur a la tomba. I, finalment, el poema que li dedicà Joan Brossa en homenatge.
És tot fosc i jo al llit
i em rosega el pit
una bèstia avara.
Sorolla la nit
i jo en tinc neguit.
Bressol d'arzavara
diria el meu jaç:
suara m'amara,
suara em deix las.
Missenyora la mort,
ha volgut visitar-me
dins les quatre parets de ma cambra
tancada.
Vestia-la una túnica vermella,
i sense soroll d'ossos s'arrossegava
impúdica en son pler.
Missenyora la Mort,
tenia els ulls d'instant.
L'instant que pot occir-me
i pot enamorar-me:
perquè sóc delitós de calenta fretura.
Son rostre fit al meu.
Pro jo ja l'esguardava
perquè s'avergonyís de ses passions,
car m'era el patiment per ma obra
d'esperit.
Missenyora la Mort
m'ha fet una ganyota de menyspreu,
i mercè d'esvair-se
de les quatre parets.
Homenatge a Joan Salvat-Papasseit a la nostra vora
Com que era teva la llum, la fogata
Es gela sota els arcs. Dóna'ns les mans.
Net de peix el terrat, la fosca ens mata:
Salvat, ajuda'ns a portar els instants.
Ens hem de batre sota una aigua ingrata,
La nostra força és pobra aquí al voltant
—Aquell peix al terrat era de plata—;
Però hem de ser valents, l'empresa és gran.
La pàtria, esguerrada, duu careta.
Que mai no sàpigues el que ha passat;
Al cel d'abans no hi ha columna dreta.
I si esborrem molts noms que hem heretat,
El teu és ple de ramells blancs, poeta
De la claror: no t'oblidem, Salvat!
I continuem la pujada:
més mausoleus que ningú no recorda,
amb capelles enreixades, plenes de pols,
i burgesos enterrats i oblidats
entre uns quants metres d'absència.
Enterraments de caritat, enterraments de paret. Busquem el nínxol del poeta:
... El silenci és la boira
jo somric
i mil llums em somriuen.
Entre Sáez Iranzo i la Família Benejam
hem trobat el creador sense oda.
Perquè cap vers no surt de les llambordes
que no tinguin nom de barricada.
Hem vist la font on et canviaven les flors
d'any en any, fins al dia d'avui.
I hem vingut, Salvat-Papasseit, a retre't homenatge,
no a sotmetre't al nostre cant eixut.
Per això no farem necrofília
amb els teus versos,
perquè tu ets la novetat en flames,
el flamant flamareig de força i fília.
Altrament, aquí tens, a prop teu,
el tenor Viñas.
Damunt la tomba, grans guerrers teutons
amb escut i espasa
i la inscripció, fidel, de Parsifal i Lohengrin.
Quina lluentor més paorosa!
No et van llegir prou bé, Salvat,
no van llegir que la música de circ
silencia Wagner, tanmateix un pompier.
Perquè hi ha molts wagnerians d'awantguarda,
molts werrers de wolframi,
mots werbs walents, wirils,
amb pagesos wenerables
i mitos wigorosos i wessants d'edelweiss.
Que weritable i wíwida, la wanaglòria!
I, fet i fet, quin gran mausoleu el del tenor!
I que petit el teu nínxol,
Salvat-Papasseit.
Altres indrets de Barcelona: