Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Font monumental construïda entre 1875 i 1888 segons projecte de Josep Fontseré, probablement amb la participació d'Antoni Gaudí, encara en etapa de formació. Les escultures, de temàtica mitològica, van ser encarregades als principals artistes del moment: els germans Vallmitjana van fer el grup escultòric del Naixement de Venus, els grifons són obra de Rafael Atché, la Quadriga d'Apol·lo que corona el conjunt va ser realitzada per Rossend Nobas, a més de diverses escultures d'altres autors. Situats en diferents punts de l'entorn podem llegir diferents textos: un fragment del poema que Jacint Verdaguer dedicà a cantar el nou parc sorgit de l'Exposició Universal; un fragment de Josep Pla recordant copm valorava de jove la singularitat del parc; un poema de Xavier Benguerel que recrea l'ambient dels anys trenta del segle passat; dos fragments de la novel·la Ramona, adéu, de Montserrat Roig que s'hi ambienten; un fragment d'un conte d'Empar Moliner que ironitza sobre els comportaments de la militància feminista i, finalment, un episodi clau de la novel·la La mala dona, de Marc Pastor en què es ficciona la història real d'Enriqueta Martí que es dedicava a segrestar i fer desaparèixer infants en la Barcelona de començaments del segle XX.
Vaig anar molt sovint, en aquella època, al parc de la Ciutadella. Hi vaig aprendre algunes coses. Solitari, silenciós, totalment passat de moda, els barcelonins hi vivien d'esquena. Semblava que la ciutat s'allunyava del punt on havia iniciat la seva creixenca en l'època moderna. A l'hivern era el seu pitjor moment. Els arbres, despullats, deixaven veure les desferres de l'arquitectura de l'Exposició del 88, més aviat d'una amenitat molt relativa. Però a la primavera, amb els arbres florits, retrobava totes les seves anacròniques delicadeses. Petit, modest, enraonat, ni adotzenat ni fascinador, melrosat i discret, la quinta essència en el rengló dels parcs, del que jo suposava ésser l'esperit barceloní, presentava la nota curiosa de no ésser freqüentat pels barcelonins.
Altres indrets de Barcelona: