Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Durant els anys de la seva maduresa, Jordi Sarsanedas, va habitar la casa número 14 del carrer Salvador Alarma. Amb una bona vista panoràmica sobre la ciutat podem llegir dos poemes seus en què desgrana experiències vitals.
Núria
Quan dic mar,
només parlo del mar
de músculs tibants i escuma,
alt i dret,
amb la rosa dels vents per cabellera.
Però també de la nit, tendra i severa,
i del bres que no gosa ser cançó.
Quan dic ginesta, que ho tinguis ben entès,
parlo del sol esbatanat al front d'un cel
blau com el foc
i de cansar-se feliçment
rostos amunt.
Quan dic muntanya, parlo de l'estesa
de conreus i de boira fugissera,
i l'horitzó s'amaga
cap on es perden el riu i el reng de vimeteres.
Quan dic hivern, evoco
el plat de sopa que fumeja a taula.
Quan dic sorra, parlo de passar el pit
pels herbassars de posidònies,
un goig cualluent.
Si no dic res, és la tarda: s'allarga
darrere el vidre, i la llum
bri rere bri se'n desaferra.
Quan dic dormir, parlo de llibertat,
de crueltat en la immediatesa del somni.
Quan dic ciutat, veig la plaça
fecundada, voldríem, pel crit nou d'abrivada.
Quan dic ciutat, veig la cara mesella
d'un viure ras, eixarreït.
Quan dic el teu nom, parlo de l'alegria
de camins i parades, de bivacs i de sostres,
de la celebració deis teus ulls i el teu riure,
de la pau que retorna i de l'engrescament,
de l'exigència i de la gratitud,
de l'abandó constant i compartit,
de la claror de l'alba per entre els teus cabells.
Nocturn
Vinc del carrer. Pujo l'escala. Tanco el balcó.
Encenc el llum. Obro el balcó. Apago el llum.
Per què borden, sempre, tots aquests gossos?
I callen, d'un a un, fins al darrer
lladruc, ara de cop submís?
La nit m'acull, engalanada d'aigües,
i desplega la platja, tan llarga, de la son,
amb cavalls negres que petgen l'espitlleig
de la sorra mullada.
La nit és àmbit, tríedre, silenci.
Ep,tu!
La veu d'estany em crida,
somorta, des del cap del carrer,
i el fanalet que de què que s'apaga.
L'arbre i el vent me'l prenen i me'l tornen
entre feixos de fosca.
L'estany, el peltre, el zenc,
una plata velada, rogallosa,
aquest rogall d'antiga sang.
Cristalls, carbó.
Cada onada renilla i flameja crineres.
Jo faig el sord. O bé
sóc la nosa d'estopa a la gola del vent,
el rogall de la plata!
—No fos per mi...
Tanco el balcó. Encenc el llum.
Altres indrets de Barcelona: