Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La plaça de Joan Llongueras es troba envoltada d'edificis residencials a tocar de la Diagonal, al costat del carrer de Beethoven. Va ser inaugurada al març del 2011 i té la singularitat de tenir el terra cartografiat amb lloses de marbre que contenen títols de poemes i cançons del mestre. Podem llegir-hi l'evocació que en féu Josep Miracle i la lletra de l'himne coral "Som catalans".
Joan Llongueras, que de més a més de músic era un molt estimable poeta, un dels molt estimables poetes que es van produir ahir a Catalunya, que s'han produït avui i que segurament es produiran demà, els quals molt estimables poetes si bé no han aconseguit el felicíssim estadi d'oferir una «Vaca cega» o bé un «Any mil», han prodigat el seu saber poètic en composicions ben pensades, ben sentides i ben executades, de més a més dels poemets que li dictava el seu enginy, va escriure lletres a posta perquè els grans músics s'hi inspiressin per a fer-ne sardanes corals. Una d'elles, la més feliç, la més popular i la més celebrada, va ser «La sardana de la Pàtria» que va musicar Enric Morera. [...]
Aquestes activitats posen de manifest la insubornable catalanitat de Joan Llongueras. I es deu a aquesta seva insubornable catalanitat, la realització d'una troballa poètica i musical d'un gran efecte, que denota la seva reacció en els anys d'opressió. Es tracta de l'himne patriòtic «Som catalans!» que ha entrat en el repertori d'algunes entitats corals i per al qual vaig intentar una major fortuna. No me'n faig pas un secret.
La lletra de «Som catalans!» és tan, però tan contundent, i la seva música tan, però tan vibrant, que vaig creure que engrescaria més les masses que no pas la realitat d'«Els Segadors», la fúnebre cançó popular —ara es canta amb una altra lletra mes volgudament himne, una lletra nova que no recorda res de la de la cançó antiga—, elevada a la categoria d'himne nacional. I així, l'ocasió essent-hi propicia, en una trobada esporàdica i circumstancial que vaig tenir amb el President Macià, em vaig permetre d'insinuar-li la substitució d'«Els Segadors» populars pel «Som catalans!» de Joan Llongueras. Però el President Macià, que tenia altres maldecaps que escoltar les meves paraules, no en va poder fer cap cas. I avui encara em sap greu, perquè quan sento el «Som catalans!» d'en Joan Llongueras, penso en el gran himne nacional que hauria pogut tenir Catalunya. Per allò que deia abans: perquè la lletra és tan contundent i la música és tan vibrant.
Som catalans
Fills de la Pàtria! Ciutadans!
Germans fidels en pau i en guerra!
S'és aixecat tota la terra
contra els traïdors, contra els tirans.
Som catalans!
La nostra Pàtria és Catalunya.
Som catalans!
Avant, avant, els xics i els grans,
que amb més oprobi no hem de viure.
Per a servar la Pàtria lliure,
breguem units sense descans.
Som catalans!
La nostra Pàtria és Catalunya.
Som catalans!
De lluny ens ve aquest parlar,
la nostra llengua catalana,
que en un sol clam ens agermana
del Rosselló fins Guardamar.
Som catalans!
La nostra Pàtria és Catalunya.
Som catalans!
Siguem-hi tots, com a titans,
per l'avenir de nostra terra!
El jou antic ja no ens aferra!
Obrim el cor i obrim les mans!
Som catalans!
La nostra Pàtria és Catalunya.
Som catalans!
Lliure la mar i els munts i els plans
i l'esperit que ens mou i ens guia!
Volem tenir, ara i tot dia,
els pobles lliures per germans!
Som catalans!
La nostra Pàtria és Catalunya.
Som catalans!
Altres indrets de Barcelona: