Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Entre el 1779 i el 1799, al castell de Montjuïc s'hi van fer diverses obres d'infraestructura, entre les quals destaquen les necessàries per instal·lar-hi un nombre d'homes que doblava els que hi cabien fins a aquell moment i la construcció de cuines i fogons per a 3.000 places. Fou aleshores que el castell prengué l'aspecte que, amb lleugeres modificacions, ha conservat fins a l'actualitat i quan també se'l dotà d'artilleria, amb un nombre no inferior a 120 boques de foc.
Situats en algun punt d'aquest sector del castell, des del qual tinguem una bona panoràmica de la ciutat, podem llegir el poema que Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona, dedicà a la muntanya de Montjuïc. És el text literari més antic en català sobre la muntanya i, pel que hi descriu, al segle XVI ja tenia una certa fama de lloc d'esbarjo i divertiment lasciu que va arribar fins al segle XIX amb la popular cançó de Marieta de l'ull viu.
A la muntanya de Montjuïc
Montjuïc, cap d'Orivell
que, de mil colors vestit,
dónes a Montseny la vaia
perquè la barba no es tiny;
gran senyalador de moros,
que de tos ulls van fugint,
tement, com los tens de foc,
no els cremes de viu en viu.
Mes diuen los que et coneixen
que ets un covard fementit,
puix no tens sinó la llengua,
i eixa per donar avís.
I no és de meravellar
que per a tos enemics,
tenint tants jueus al cos,
tingués l'ànima tan vil.
No ets home de valentona
ni vols que en tos desafius
s'hi traga gota de sang
si acàs ixen a renyir.
Per a concertar berenes
ets compare i bon amic,
i sabràs fer casqueneta
si s'ha de traure algun niu.
En tos marges, en tes fonts
seria cosa d'oir,
si los rossinyols cantassen,
les històries que hauran vist.
No passen per tu los dies,
ans per ta verdor se diu:
"A cent anys, coteta verda",
però en tu passen de mil.
De ta vida i mal exemple
aprenen a reverdir
los vells d'aquesta ciutat;
tant pot un dolent veí!
Jo en conec molts que els tremolen
les dents enmig de l'estiu
i, puix tu los has vist nàixer,
pensen que et veuran morir.
Tens encisades les dones
i de seny les fas eixir,
que en dir: Montjuïc senyala,
fan vela del faldellí.
Ets caramida de mosses,
que los ferros de son pit
per la boca de tes coves
van fonent-se i derritint.
Alegres cerquen les ombres
per collir los brots florits,
puix saben que fins les pedres
creixen i broten allí.
De la font dels Tarongers,
no sé què més se'n pot dir
de que, no havent-hi taronges,
raja dos mil apetits.
Sobre ta viciosa esquena,
¡quantes se l'hauran midit
mirant lo món al revés,
prenent la figura al viu!
Altres indrets de Barcelona: