Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Can Batlló era un complex industrial ubicat a la Gran Via de les Corts Catalanes, prop de la plaça de Cerdà. Estava format per les instal·lacions que van constituir la fàbrica tèxtil creada el 1878 per Joan Batlló i Barrera. Durant la dècada de 1960 esclatà la crisi tèxtil i l'empresa cotonera dels Batlló va fer fallida. A partir del 1976 es va convertir en un polígon industrial integrat per petites i mitjanes empreses, i els seus 81.000 metres quadrats de terreny van ser requalificats pel Pla General Metropolità i destinats a equipaments i zones verdes. Situats a l'entrada antiga de la fàbrica a tocar del passatge de Marçal i tenint a la vista la xemeneia, podem llegir el fragment d'un conte de Quim Monzó en què evoca tot de records de la infància de quan vivia al barri i el seu pare treballava a la fàbrica Batlló.
Després baixa carrer avall fins a la fàbrica. Encara hi ha la gran porta amb la bàscula dels camions i la porta lateral on, quan son pare feia el torn de nit, ell esperava l'hora de donar-li la carmanyola. La llum carabassa la donava una única bombeta metrallada pels mosquits. Deu metres més avall hi ha encara l'entrada del club de natació on va apendre a nedar. Just al davant, el bar on anava d'adolescent a jugar al millón. A la cantonada encara hi ha la botiga de confecció de la primera noia de la qual es va enamorar.
Arriba al parc que hi ha davant de l'entrada posterior de l'hospital. De nen hi havia jugat, hores i hores, fent voltes en aquella pista de patinatge que ara té les vores inundades de sorra i una barana de ferro de la qual han anat saltant totes les capes de pintura. De cada una en queda un retall: blau, groc, verd, vermell.
S'asseu en un banc i deixa la bossa a la dreta. ¿I si s'acostés un tallabosses, allargués la mà, l'hi agafés i sortís corrents? Un colom aterra a pocs metres i s'allunya peonant. Si tingués més temps agafaria el metro, per ensenyar-l'hi, i explicar-li com era abans: amb seients de fusta i amb barres de llautó niquelat que es pelaven. Després aniria al port, i agafaria una golondrina fins a l'escullera on pescava crancs amb una canya i un llaç de fil de niló. I aniria al pati de la facultat on va estudiar. I al zoològic li ensenyaria l'estàtua del mamut que de petit l'impressionava. I quan fos festa major anirien a les barraques de tir. Mira el rellotge. Són dos quarts de nou. Encara falta mitja hora. Mitja hora d'espera li sembla molt i per segons què gairebé no és res.
Davant del peu dret hi ha una pedra, blanca i arrodonida. La xuta i la puntera de la sabata li queda coberta de pols. Aixeca la vista. Al costat de la porta de l'hospital hi ha un home amb una bossa de plàstic a la mà. Per un moment li sembla que també és d'El Corte Inglés, però de seguida veu que no, i això, no sap si injustificadament, el tranquil·litza.
Altres indrets de Barcelona: