Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El desembre de 1997, dos amics i col·laboradors habituals de Joan Brossa, el director de teatre Hermann Bonnín i el prestidigitador Hausson, van promoure la creació del Brossa Espai Escènic, al carrer d'Allada Vermell. El setembre de 2011 es traslladà a La Seca al carrer Flassaders.
Una sala de pocs metres quadrats però d'una gran significació perquè des d'allà s'impulsà la representació d'algunes obres de Brossa i la de tots aquells que treballen en les òrbites de la seva ètica i de la seva estètica. Per a distingir aquest espai el poeta concentrà els elements identificadors en el mateix edifici: en el coronament situà una lletra B vermella, enorme i ajaguda, que recorda un antifaç, i en una de les finestres emplaçà un pierrot, trencant així la frontera entre l'interior i l'exterior de l'edifici i donant vida a la façana. I davant per davant de 1'Espai, realitzà una intervenció volumètrica fixa, que hauria d'haver correspost al buit més gran de la lletra B. Aquest volum fa d'escenari públic perquè tothom hi pugui representar el seu paper i conté una frase que acota el sentit del conjunt: "Quan un país no va a l'hora, el primer que se'n ressent es el teatre". Situats al davant podem llegir un fragment del text que Brossa redactà arran de la inauguració de l'Espai el desembre de 1997 i els poemes dedicats al Pierrot i l'Arlequí.
Senyores i senyors, sigueu benvinguts al Teatre Brossa, de moment "Espai" per motius reglamentaris. L'activitat de l'Espai Brossa tracta d'arrencar alguna espina del nostre ambient teatral quotidià, i de tornar a la llum certes coses oblidades com ara el flamenc, la poesia, el music-hall, el ballet, la màgia blanca i d'altres gèneres parateatrals generalment mal acolorits. [...] Massa sovint entre nosaltres el Teatre va a peu coix. A les flors que li donen les Festes Majors i a les empremtes dels elefants s'hi ajunta la fumera, això sí, a so de trompetes i amb falsos nusos poderosos.
L'Espai Brossa vol fer esclat on canta massa el silenci encara que a vegades s'emperruqui i es mudi de roba. Quan un país no va a l'hora, el primer que se'n ressent és el teatre. Voldríem que el nostre ambient teatral fos més elàstic i el risc i l'aventura creativa –el peu que falta– no haguessin de ser tan contradictoris en la seva justificació de límits; la normalitat ho exigeix com una activitat imparable. Anys enrere em deia un amic actor que, si les agències de viatges tinguessin la iniciativa del Teatre Català, encara viatjaríem amb tartana. La carcassa de l'esperit, sens dubte, ha millorat, però encara els instants no són prou de primavera. Els gallarets de festa els mostra l'esplet de sales alternatives.
Malauradament, però, la grandesa dels seus esforços va respirant en silenci i dins una mar de problemes. Els diners torcen la balança en una sola direcció i les oportunitats estan en una situació de culpa. Fins quan?
En resum, tal com ha dit Rafael Alberti: "Sobre una simple cortina, que la paraula troni."
Pierrot
Sobre el cap es pinta un barret
Sobre les ulleres es pinta uns ulls
Sobre el cos es pinta un vestit
Sobre les mans es pinta uns guants
I sobre els peus es pinta unes sabates.
Arlequí
Sobre el barret es pinta
un cap
Sobre els ulls es pinta
unes ulleres
Sobre el vestit es pinta
un cos
Sobre els guants es pinta
unes mans
I sobre les sabates es pinta
uns peus.
Altres indrets de Barcelona: