Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La Sala Mercè, anomenada així en homenatge a la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona, va ser creada pel pintor Lluís Graner en els baixos de can Fontcuberta, en el número 4 (avui 122) de la Rambla dels Estudis, encarregant el projecte a Antoni Gaudí. El 1905, els espectacles-audicions Graner ens van traslladar al Teatre Principal. Just davant d'aquest teatre podem llegir fragments de memòries de Joaquim de Nadal i Maurici Serrahima, dos representants de dues generacions de famílies burgeses barcelonines que foren assidus als espectacles que s'hi representaven.
Si una iniciativa ha estat ben rebuda a Barcelona, fou certament la de Lluís Graner amb els seus "Espectacles-Audicions". Graner havia arrendat el teatre Principal: la nova corregué ràpidament per Barcelona i tots els cenacles literaris i artístics exultaren. La conjunció d'un gran teatre i d'un artista excel·lent podien donar fruits saborosos. Tant més, quan l'artista ja n'havia tastat quelcom del teatre en aquelles "visions" —com "La Atlàntida"— que posà en escena en aquella petita "Sala Mercè" que ell va obrir a la Rambla dels Estudis, als baixos de Can Fontcuberta.
Graner no es proposava fer gran teatre, sinó escenificar llegendes, contes, rondalles, i per això, pensava posar a contribució tots els elements que poguessin fer-ne autèntiques visions d'art.
Es publicaren llistes d'obres, d'autors, de decoradors, de músics. Tot prometia una dignitat i una envergadura en l'empresa, que desvetllà les simpaties de tothom. Tot Barcelona estava pendent de Graner i de la seva obra i, així, no té res d'estrany que aquell 14 d'octubre de 1905 en que obrí les portes el Principal, dirigit per Graner, la sala fos plena de gom a gom. Hom posà en escena "El Comte l'Arnau", llegenda en quatre quadres, música de Morera sobre lletra de Carner, amb decorat de Junyent, de Moragas, de l'Alarma, de Vilumara i de l'Urgellès. Tot plegat, una veritable selecció d'artistes. L'obra obtingué un èxit franc, i se'n donaren dues-centes representacions i se'n vengueren més de 10.000 llibrets.
[1] Nadal, Josep Maria de, Memòries d'un estudiant barceloní. Cromos de la vida vuitcentista, Barcelona: Editorial Dalmau i Jover, 1952, p. 161-162.
Altres indrets de Barcelona: