Església de Sant Jaume

També coneguda com a església de la Santíssima Trinitat. Després del saqueig del Call, substituint la vella sinagoga, es va fundar el 1394 una confraria de jueus conversos, sota l'advocació de la Santíssima Trinitat. A partir del 1525 va passar a formar part del convent dels trinitaris calçats, desaparegut el 1835. Aleshores l'església va ser convertida en parròquia i posada sota l'advocació de sant Jaume, arran de la destrucció de la veïna església homònima, situada  a la plaça de Sant jaume. Té una nau única coberta amb una volta de creueria, que es va ampliar al segle XVI amb capelles laterals i amb la capella del Remei, la porta de la qual està integrada a l'edifici veí. Al segle XVII s'amplià la nau un tram més, i s'afegiren la capçalera, el transsepte i la cúpula octogonal. El campanar es va alçar el 1722. El temple va ser remodelat per Josep Oriol Mestres entre 1866 i 1880, quan es va renovar també la façana, en estil neogòtic. El retaule major, del segle XIV però modificat amb posterioritat, procedeix de la Catedral. En aquesta església van contraure matrimoni el 1916 Clementina Arderiu i Carles Riba, en una cerimònia que va oficiar mossèn Llorenç Riber i en què va actuar com a padrí Josep Carner. Situats al davant o a l'interior del temple, podem llegir la nota informativa que l'endemà va publicar La Veu de Catalunya signada per Five i una nota del dietari de Marià Manent que evoca des de la distància l'esdeveniment.