Joan Francesc Mira i Casterà
Sobre l'autor
València, 1939.
Més informació sobre l'autor
-
Si és possible, doncs, entrem a València per les torres dels Serrans...
-
Al meu oncle Alfons, quan ja era papa...
-
En realitat he baixat pels quioscos...
-
però la passió pels llibres ha estat sempre un misteri...
-
Com tantes altres platges massa urbanes...
-
...eternament àgils i atlètics, eternament farcits de pensaments tan estúpids...
-
[...] i més de cinquanta anys abans...
-
A casa no van haver de patir...
-
El sol de la vesprada de Pasqua...
-
També abraçats, o més ben dit enllaçats...
-
Abans de baixar la rampa que porta al parc del llit del riu...
-
Era dissabte i criatures de pocs anys...
-
L'empleat l'esperava a les onze al portal de la finca...
-
Ara, però, suposem que encara és de dia...
-
Al final de l'Albareda, el caminant es trobarà en una extensa plaça...
-
A València, com que la monarquia que hem tingut...
-
Després de passejar una miqueta pels Vivers...
-
Tornant a la plaça del Temple...
-
El visitant hauria d'arribar a la plaça del Temple...
-
A la Glorieta i al Parterre hi ha coloms...
-
De manera que el centre i melic de la devoció vicentina...
-
...arribà ell al Pouet de Sant Vicent, Casa Natalícia i Santuari...
-
L'adreça era Camí Reial de Madrid, núm. 421...
-
Tal com cada matí feia davant de ma casa...
-
Els diumenges, sobretot durant la llarga calma vespertina...
-
De tant en tant, enfront exactament de la meua finestra...
-
L'ofici de fuster m'agradava, el de mecànic no...
-
El dia de la meua primera comunió...
-
Aquell col·legi nostre amb el claustre sever...
-
El seu col·legi, però, s'havia salvat del bombardeig...
-
Ara el lector visitant hauria d'aturar-se un moment...
-
Després de creuar la plaça superant tanta congestió de vehicles...
-
Comencem pel Mercat Central
-
L'església de Sant Joan, que oficialment és dels Sants Joans...
-
«I ara, Maria, si vol ja se'n pot tornar a casa...
-
Si tornem a travessar la plaça de l'Ajuntament-País Valencià...
-
Aquesta ciutat ha estat, alternativament i simultàniament, iconoclasta...
-
Eixint del Col·legi del Patriarca i travessant el carrer de la Nau...
-
Els medallons de perfil invariable de cònsol romà...
-
El palau del Marquès de Dosaigües...
-
El visitant innocent pot pensar, com pensen moltíssims veïns...
-
En qualsevol cas, el carrer de la Pau és una meravella...
-
L'església de Santa Caterina és de les més importants...
-
En arribar al cantó del Trench, mirar a la dreta...
-
Els altaveus anunciaren amb estridència...
-
Els valencians han cobert, amb un excés de fantasia...
-
Ací davant mateix hi ha l'església de Sant Esteve...
-
Però en el barri més antic d'una ciutat molt antiga...
-
La veritat, de tota manera, es que ni les institucions...
-
Ara, sense eixir de la plaça de la Seu...
-
La part més antiga és la Porta del Palau...
-
I, presidint la capella, l'únic i autèntic Sant Calze...
-
La segona porta, en ordre històric, és la dels Apòstols...
-
Avise que són dos-cents set esglaons per una escala de caragol...
-
Com degueren pujar fins ací aquesta campana que pesa vuit tones...
-
Molts valencians estan convençuts...
-
Podia ser per la festa de la Mare de Déu...
-
Al costat de la Porta dels Apòstols...
-
Una vegada assegut, en cadira o en banc...
-
Allà dalt, coberta de joies, enlluernadora...
-
Molts valencians voldríem, mirant aquest palau...
-
El sol, hem de suposar, ja es devia poder veure...
-
Sabem que avui, segon dia...
-
Quan arribà Jesús a la placeta del Correu Vell...
-
El visitant que, des de la plaça de Sant Jaume...
-
Aquest punt on som ara...
-
Vist això, i per mirar de no perdre's...
-
Si vostès entren pel primer cantó...
-
Sí que és cert que, entre el segle XIV i el segle XVII...
-
Jo vaig passar els primers anys de la infantesa...
-
La primera vegada que es van trobar...
-
En la mateixa pols jugàvem els fills de cristians...
-
Si el visitant, tal com espere...
-
Al meu oncle Alfons, quan ja era papa...
-
I ara ens acostem a la mar i al seu somriure innumerable.