...eternament àgils i atlètics, eternament farcits de pensaments tan estúpids...

Autor: Joan Francesc Mira i Casterà
Obra: El professor d'història , 2008

...eternament àgils i atlètics, eternament farcits de pensaments tan estúpids i vacus com els d'aquells companys de banc que posaven a prova la seua capacitat de resistència, i la d'Irene que el mirava de tant en tant amb ulls irònics o resignats suportant la conversa dels dos homes que era només un devessall de llocs comuns banals, els llocs més banals i comuns d'una mena de gent que fa tants anys que domina i governa en aquesta ciutat que ja pareix que el seu cervell col·lectiu i greixós siga tan indestructible com el cos gras i tou de l'abella reina que un exèrcit d'abelles laborioses obtuses alimenta i preserva, i la seua excrescència era aquella conversa amb xandall en un parc de ciment admirant-se de tindre a València fent obres famoses els millors arquitectes del món, un d'ells paisà nostre i celebritat universal, que ens estan construint una ciutat tota nova, una cosa mai no vista, una nova meravella del món i l'enveja de tot el planeta, un imant per a milions de visitants, i pareix que allà a baix, darrere d'aquells envelats de ci­ment i d'aquella construcció que és tota una esfera de vidre, hi ha el projecte d'edificar tres torres de cent pisos o més, tres-cents metres d'altura, que han de pujar cap al cel enroscades, l'home que ho explicava elevava la mà amb els dits cap avall fent en l'aire un dibuix d'espiral, i diu el diari que almenys una d'elles ha de ser la més alta d'Espanya però ell creu que d'Europa sencera.

«I vostè què en pensa?», li va preguntar l'home amicalment, segur de la resposta: «No creu que és un projecte fantàstic?»

«Ah, sí, sí», va respondre, «es fantàstic: quan tinguem eixes torres que diu, València ja podrà comparar-se amb Taipei i amb Kuala Lumpur.»

«Amb qui diu que ens podrem comparar?» l'home, sorprès, va passar en un instant del somriure feliç al gest hostil. «Me pareix que vostè vol burlar-se...»

«No, senyor, són ciutats molt famoses. Taipei i Kuala Lum­pur tenen torres molt altes.»

«Vostè s'està burlant...»

«En absolut. Anem, Irene, que a aquests senyors potser els incomoda la nostra companyia.»