Una vegada assegut, en cadira o en banc, l'activitat principal —la meua almenys, i la que recomane en aquest lloc— és més aviat una inactivitat: deixar passar el temps, mantenir-se en estat contemplatiu. No perquè hi haja grans i espectaculars coses a contemplar, que la plaça és petita i per mirar els edificis no cal elevar massa la vista: hi ha la porta gòtica de la catedral, la basílica de la Mare de Déu, unes cases d'horrible arquitectura clàssicament franquista, també es veu el palau de la Generalitat, i cap de totes les vistes puja més alt que un edifici de pocs pisos. Però l'irregular conjunt, en la seua particular diversitat i dispersió, té una estranya capacitat de seducció reposada i provoca, si hom hi té un mínim de disposició favorable, un benestar garantit i molt poques ganes d'anar-se'n.