Si el visitant, tal com espere, té el mateix gust que jo per la història urbana, des d'aquest punt pot fer un esforç d'imaginació retrospectiva en tres etapes. Primer, representar-se aquest espai allargat com el que era originalment, és a dir, el braç mort del riu, que en temps dels àrabs —quan la muralla anava per on ara es veu la façana de la Llotja— era un descampat on pasturaven els bous, i que després es va dir la Boatella. Segon, representar-se'l entre finals del segle XIV i primers del XVIII, com una esplanada de terra envoltada de porxes baixos, amb un convent —les Magdalenes— ocupant gran part de l'actual mercat, i tot cobert d'una massa compacta de parades i tendals, gent a peu i a cavall, animals de tota espècie, munts d'hortalisses, el cadafal de la forca amb un penjat engronxant-se a l'aire, i de tant en tant algun avalot dels moltíssims que en aquesta plaça s'han format i mogut. Tercer, durant el segle XIX més o menys igual, però amb paviment, i amb el convent de les Magdalenes enderrocat i convertit en un mercat obert. A València, durant molts segles, el centre religiós i el centre del poder polític coincidien al voltant de la plaça de la Seu, però el centre de vida comercial, popular i cívica era el pla del Mercat. No debades és en aquesta plaça on els mercaders van construir la seua Llotja, i on residia la Taula de Canvis o primitiva banca, el Consolat de Mar i el centre de contractació. El pla del Mercat era també, entre els segles XVI i XVIII, com a esplanada més extensa dins de la ciutat, el lloc on s'organitzaven festes públiques i celebracions, justes i torneigs i corregudes de bous. I aquesta plaça, amb tot el seu barri de carnissers, forners, botiguers i cases i obradors de tots els gremis, era el nucli i el motor de les revoltes urbanes.