A la Glorieta i al Parterre hi ha coloms, no molta calma per culpa del trànsit, mamàs amb criatures, bancs de pedra, dones d'algun poble que han vingut a comprar al Corte Inglés i mengen un entrepà, algun vagabund que dorm als bancs, arbres immensos de fulla lluent (coneguts com magnoliers, però altres diuen que són ficus descomunals), i una alta i poderosa estàtua eqüestre del rei Jaume I, instal·lada el 1891, obra d'Agapit Vallmitjana. Evidentment, el Parterre, on hi ha aquesta estàtua, no es diu plaça de Jaume I, sinó d'Alfons el Magnànim. I les reixes i portes originals de la Glorieta ara són al Jardí dels Vivers. I al Marquès de Campo li van fer una estàtua —amb els emblemes del comerç, la navegació i el ferrocarril, corn pertocava— a la plaça de Castelar, i després l'han traslladada a la plaça de Cànovas del Castillo. I la porta que ara apareix en el lloc de la Porta de la Mar, no és la Porta de la Mar, sinó una reconstrucció (del 1946, com a Arco de los Caídos) de la Porta del Reial, portada neoclàssica del 1801, originalment davant del pont d'aquest nom. I, per si volen saber-ho tot, aquesta porta, no on és ara sinó en el seu emplaçament primer, era l'última que es tancava, i els viatgers que arribaven tard s'havien de quedar a dormir en uns bancs semicirculars que hi havia a l'altra banda del riu, al Pla del Real, de la forma dels quals —en mitja lluna— ve això que diuen. que els babaus o retardats es queden «a la lluna de València». On hi ha ara uns blocs d'edificis molt nous, entre la pseudo-Porta de la Mar i el riu, és on s'erigia la Ciutadella que Felip V va fer construir després del 1707: tenia muralles cap a fora, i també cap a dins, i una gran torre amb setze canons que apuntaven a l'interior de la ciutat. En temps d'un altre Borbó menys agressiu, Carles III, va ser construït l'edifici neoclàssic més gran i més important de València: el Palau de Justícia, abans fàbrica de tabacs, i originalment duana reial. És una construcció massissa, amb tot l'aire oficial i clàssic que li correspon, però no pesada ni freda. Deu ser perquè l'arquitecte Antoni Gilabert va saber combinar molt bé la pedra i la rajola, Falçada dels pisos i els balcons i finestres, o l'aire general de la casa. Al capdamunt, sobre la façana principal, hi ha una estàtua de Carles III, d'Ignasi Vergara, que apareix remota i una miqueta desafiant. Amb el Jaume I a cavall que hi ha al Parterre, és l'únic rei que té estàtua pròpia a València.