Ara, però, suposem que encara és de dia...

Autor: Joan Francesc Mira i Casterà
Obra: València. Guia particular , 1992

Ara, però, suposem que encara és de dia, que no plou ni fa molta calor, i que des dels Vivers continuem caminant per la vora esquerra del riu, que és el passeig de l'Albereda, habitualment dit de l'Alameda. És la cosa més clàssica que hi ha a València en matèria de passeigs, l'únic que va ser originalment pensat per passejar, i que podria fer encara molt dignament aquest paper si no estiguera sempre ple de cotxes aparcats o circulant. A finals del segle XVII ací hi havia ja un prat o esplanada (un «Prado», potser a la manera de Madrid), on els senyors venien a passejar a cavall fora dels murs. L'aspecte actual ve de principi del segle XVIII, quan es van construir les torres de guarda, quadrades i amb escuts, que hi ha entre els arbres a banda i banda d'on comença el gran aparcament. L'any 1813, els francesos hi van aplicar el seu gust per la plantació d'arbres, i després, avançat el segle, les famílies de la burgesia local hi venien a passejar en tartana coberta, és a dir, que només veien i eren vistos per davant i per darrere.

Quan es va acabar la pràctica del passeig a cavall, en carrossa o en tartana, l'Alameda va ser l'espai on instal·laven les atraccions i pavellons de la Fira de Juliol, on feien la batalla de flors voltant el passeig, i on paraven també la Fira de Nadal. Ara, per no destorbar l'imperi dels cotxes entre els grans arbres romàntics, la fira la instal·len dins de l'antic llit del riu. En cada extrem de l'Albereda hi ha una font —d'aquelles clàssiques de pica rodona, escultures al centre i aigua que vessa suaument— com una petita illa perduda enmig del trànsit circular. La font del Pla del Real és del 1861, i la de l'altre extrem (Pont d'Aragó) del 1878, anteriorment instal·lada a la plaça del Mercat: ja saben el costum local. A pocs centenars de metres del Pla del Real, trobaran el Pont de l'Exposició, més conegut com la Passarel·la, que es nota de seguida que no és com els ponts antics: el van fer, en efecte, per a l'Exposició Regional del 1909, se'l va endur la riuada del 1957, i l'han tornat a fer.