La segona porta, en ordre històric, és la dels Apòstols, gòtica del segle XIV, amb la riquesa d'arquets i d'escultures pròpia de l'estil, però feta d'una pedra tan fluixa que ha exigit més d'una restauració. La tercera porta és la Porta dels Ferros, tocant el Miquelet, i té també una història especial: només té sentit, com a arquitectura i com a retaule barroc que és, si reconstruïm amb la imaginació l'escenari original, quan estava emmarcada entre les construccions adherides a l'obra de la seu i només ocupava l'espai d'una plaça irregular, on s'arribava per un carreró i, de sobte, apareixia el reixat de ferro i l'estreta façana corbada, plena de columnes i d'escultura en moviment. La va projectar el 1703 Konrad Rudolf, un arquitecte de l'arxiduc Carles d'Àustria, i en ser acabada pot dir-se que s'havia acabat la construcció de la catedral (a València encara es pot escoltar la frase: "això és més llarg que l'obra de la Seu").