...però la passió pels llibres ha estat sempre un misteri inescrutable, una passió fosca, va pensar, com era la de l'escriptor Joan Fuster, un Voltaire valencià del nostre temps alt i prim amb bigot amb ulleres grosses erudit il·lustrat o enciclopedista però no viatger de cort en cort ni pelegrí a la Meca sinó quiet solitari acumulant en la seua petita ciutat de Sueca desenes de milers de volums al llarg de tota la segona meitat del segle XX, en va omplir tota la casa fins al sostre, en prestatges i en piles per terra a les habitacions fins a cobrir-ne el llit dels pares morts, això li mostrà amb gran orgull, recordà, una de les moltes vegades que ell el va visitar, i a l'altra banda del gran llit cobert de llibres hi havia una pila de caixes de cartó però no caixes plenes de llibres sinó de botelles de conyac i de whisky, després seien al costat d'una tauleta camilla i d'una llar sense foc i parlaven d'història; la diferència seria, pensà, que el senyor Ben Nassir és ara com un sant popular en aquella part del seu país, hi ha una confraria religiosa amb el seu nom, i al nostre erudit o Voltaire nacional el van cremar en efígie a València i li posaven bombes nocturnes a la finestra de casa per mirar si podien cremar-lo de viu en viu, ell i els seus llibres, perquè ací l'odi espès i llardós d'una gent oliosa i grossera, gent privada perpètuament de llums, cervells amb greix i amb caspa, gent d'ulls tèrbols de gos perillosament estúpid, ha tingut sempre el mateix objectiu, rebentar i cremar allò que no comprèn, i açò és també un racó civilitzat d'aquesta Europa on hi ha hagut tantes Kristalinächte, nits de vidres trencats, tantes pires de llibres en flames. Que tinguen paciència, però, pensà també, perquè aquesta abundància monstruosa de llibres que ens inunda i ofega serà pols i cendra algun dia,