Sabem que avui, segon dia, segurament perquè despús-anit va dormir poc i per la fatiga de tantes emocions i novetats ahir passades, s'ha despertat més tard. Els seus primers moviments conscients abans d'obrir els ulls coincideixen amb els compassos inicials de la Marxa de la Ciutat que arriben des del carilló de l'Ajuntament, seguits de les nou campanades més fondes de les nou. Vol dir que avui és un dia d'aire molt fi, i que ja s'ha mogut un pèl de brisa o de xaloc matinal, perquè si no les hores de l'Ajuntament no arribarien tan clares a la placeta del Correu Vell. Al palau dels Oliver, que ocupa ell sol mirant a migdia un dels quatre costats de la plaça i que és un casal de façana sense ornament, amb basament de bona pedra i murs de rajola compacta, que té tres balconades llises de ferro al primer pis, portal de pedra escairada amb escut modest al centre de la llinda i dues torres més aviat amples i baixes en una de les quals oneja suaument una bandera lligada al parallamps, al palau dels Oliver, doncs, Jesús es desperta i sent com toquen les nou, ha comptat bé les campanades la segona vegada.