Sí que és cert que, entre el segle XIV i el segle XVII, València tenia un bordell oficial, extens, ben organitzat i sembla que molt visitat i famós. Es trobava a l'oest de l'actual barri del Carme, entre el Portal Nou i el carrer de la Corona, aproximadament, i era conegut com la «Pobla de les fembres pecadrius», entre altres noms de menor èxit literari. Un cavaller flamenc que visità València l'any 1501, escrivia: «Després de sopar... anàrem a veure el lloc de les dones públiques, que és gran com un poble petit, tot envoltat de murs i té una sola porta... En aquest indret hi ha tres o quatre carrers plens de petites cases, a cadascuna de les quals hi ha dones molt ricament abillades... I n'hi haurà devers dues-centes o tres-centes, les quals tenen les seues casetes adornades i proveïdes de bona roba», etcètera, amb detalls sobre la vigilància, l'organització, els preus, les tavernes i cases de menjar, i el control mèdic assegurat. Una institució així, tan ben reglamentada i amb uns serveis de qualitat, és lògic que gaudira de notable crèdit i consideració. Però la Pobla va ser tancada l'any 1677, i no tinc notícia que després aquesta ciutat haja donat raons de pes per recuperar la bona fama antiga. Ni en la puteria pública i professional, ni en la més particular, eventual i difusa. Em sap greu de no poder contribuir a la perpetuació d'una celebritat que alguns valencians, amants de la vida moderna i de les glòries passades, consideren justa i ben guanyada. Però jo explique les coses com em sembla que són, i a València el comerç de l'entrecuix es practica ara, com en altres ciutats, en cases de massatge, clubs no tan privats, pisos tot confort amb copa i vídeo, i amb telèfon als anuncis per paraules dels diaris.