Els valencians han cobert, amb un excés de fantasia, el dèficit total de signes visibles de la presència àrab a la ciutat. Ni alcàssers ni palaus, ni mesquites ni pràcticament res. El visitant interessat podrà trobar, si realment s'ho proposa, les mostres o records següents, del temps dels moros: un safareig o pica de jardí amb brolladors, peça molt modesta, que es conserva al Museu de Ceràmica en una saleta que reprodueix un pati pseudo-àrab; els Banys de l'Almirall, que són autèntics i procedeixen del temps del rei Abd al-Malik, el qual era fill del gran rei valencià Abd al-Aziz, el qual era nét del famós Almansor; i un tros de la muralla que va fer construir, a mitjan segle XI, el mateix rei Abd al-Aziz. Els banys, unes sales menudes amb columnes fines i els arcs i les voltes típiques d'aquesta mena d'arquitectura, han estat durant molt de temps un gimnàs que es deia Sociedad Deportiva Ros, i normalment són tancats, en restauració; es troben darrere del palau que era dels Almiralls d'Aragó, és a dir d'un marques de Guadalest que va rebre aquest títol. El palau de l'Almirall és al carrer del Palau, eixint de la catedral, carrer que té aquest nom perquè és on hi havia 1'antic palau (i on hi ha l'horrible palau nou) de l'arquebisbe. Els fragments de muralla, que han apagut com a conseqüència d'enderrocs recents, l'interessat el spot veure al barri del Carme: un tros al carrer de Salines, al costat del portal de Valldigna, i un altre a la plaça de Navarros, on hi havia l'antic Hostal de l'Àngel.