En la mateixa pols jugàvem els fills de cristians, de moros i de jueus, encara que els xiquets cristians érem lliures de respirar-la per tota la ciutat i els altres s'estimaven més no eixir dels seus propis carrers, nosaltres podíem tirar-los pedres i burlar-nos d'ells, i ells no podien, tant a Xàtiva com després a València no tinc memòria d'haver jugat mai amb xiquets moros, n'hi havia alguns a casa, fills de criats, i n'hi havia molts a les alqueries de la Torre de Canals, que era una possessió de ma mare on passàvem tres o quatre setmanes de l'estiu, però ells es mantenien a distància i nosaltres també, gastaven una llengua estranya i gutural, vestien diferent, menjaven diferent, i la major part eren molt pobres, de condició servil, i supose que ens odiaven en silenci.