També abraçats, o més ben dit enllaçats rodejant-se amb els braços la cintura, van caminar amb passos lents i curts entre l'estany i l'esplanada on corrien bicicletes fent esses, xiquets jugant a pilota i homes joves vestits amb xandall amb gambades atlètiques i la cara seriosa de qui està fent una cosa important, i Irene es va aturar un moment per mirar l'edifici encara no del tot acabat del Palau de les Arts i digué:
«Pareix el cos d'un dinosaure inflat.»
«O un crustaci molt gran primitiu, una bèstia d'aquelles que tenen l'esquelet extern», va dir ell.
«O un fòssil d'un monstre de temps geològics futurs.»
«Del futur, o d'un altre planeta.»
«D'un altre planeta no podria ser, perquè no tenen vida.» «I això tampoc no en té. Hi ha qui diu que pareix un casc grec, però jo no ho veig clar.»
«Els grecs eren molt més elegants», va dir ella.