De manera que el centre i melic de la devoció vicentina és una casa del carrer de la Mar, el número 51, edifici on va nàixer el sant i que a penes es distingeix de qualsevol altre casal massa restaurat. A l'interior, hi ha una capella neogòtica, amb molt escassa concurrència de fidels, i sobretot el Pouet Sant Vicent, que és un petit recinte amb murals de ceràmica que representen diversos miracles, i amb una font de la qual podem beure, en un potet lligat amb una cadena, l'aigua més o menys beneïda. Sí que deu ser una aigua tan extraordinària com el sant, perquè sembla que en temps d'alguna gran pesta, segurament a mitjan segle XVII, es van contaminar les aigües de tots els pous de València excepte aquest, cosa que va representar la salvació de molta gent. En qualsevol cas, és una aigua bona de beure, i sobretot bona per al sagrament del baptisme, i aquest és també un lloc molt acreditat per portar les criatures a batejar; sobretot, és clar, les que s'hagen de dir Vicent, o vulguen pertànyer des de la naixença a l'extensa confraria de l'insigne sant de València.