Port de la Savina

Autor: Josep Pla i Casadevall
Obra: Les illes (Obra completa 15) , 1970
Pàgina: 195

En el curs de la vida hom ha fet moltes coses, algunes d'elles notòriament absurdes i de les quals hom ha hagut, un dia o altre, d'avergonyir-se. Una de les coses que jo he fet és anar a passar uns quants dies a Formentera, per gust simplement, per passar el temps. Doncs bé: suposant que anar a passar uns quants dies a Formentera sigui una cosa absurda — i per a molta gent ho és —, vull que quedi ben clar que, d'aquesta absurditat, no me n'he mai penedit.

Hi vaig anar ja fa anys, quan anar a Formentera era gairebé una aventura per als mateixos eivissencs, a l'època en què si el quillat del correu desembarcava un foraster o tan sols una cara nova de carrabiner, la notícia corria de boca en boca, com una exhalació, per tota l'illa, fins al punt que durant una llarga estona no es parlava de res més. Ha arribat un foraster! Ha arribat un carrabiner! En parlar amb la gent us preguntaven d'entrada:

— És el foraster, vostè?

Us convertíeu en el foraster per antonomàsia, i aquesta consideració solia durar fins que arribava un altre foraster, possibilitat que no es donava pas gaire sovint. Quan per l'illa corria la notícia de l'arribada del foraster posterior quedàveu exonerat de la forasteria i semblava que us treien un gran pes de sobre. Les coses de Formentera anaven exactament així.

Autor: Joan Colomines i Puig
Obra: Formentera , 1992
Pàgines: 29-30

Té un aire un xic colonial, com correspon a la latitud del seu enclavament, 38°44'N.

Pertany a la vénda de Portossaler majorment. És un port obert a llevant, però la major part de l'any és plàcid com una posta. Té un moll d'edificacions més aviat baixes, cuboides, en­calcinades, plenes de tendes multicolors i de terrasses per a la consumició i el lleure. Té una renglera de palmeres que se­paren aquests espais dels pescadors on estiben xarxes i tota mena d'estris mariners. Té un reduït moll comercial, d'abastament indispensable, cada cop mes intens, i un moll d'atracament per als ferrys i els vaporets que, diverses vegades al dia, enllacen Formentera amb Eivissa i Dènia, i amb altres indrets si són viatgers d'excursió.

Autor: Joan Colomines i Puig
Obra: Formentera , 1992
Pàgina: 31

Els comiats dels viatgers, que sempre deixen algun company a l'illa, esdevenen veritables condols. Llàgrimes i mocadors que volegen. És bonic veure partir una embarcació a primera hora del matí amb la carícia de l'aire fresquet, la sedació d'una mar en calma, i tot un dia formenterer per endavant. Les encalmades matineres del port són antològiques. Asseguts al moll, o a les cadires de les buides terrasses, eixutes del discretíssim rou de la nit, o en una penya de l'ampla bocana on hi ha l'ansa de la Salinera, on a l'estiu hi ha un nombrós, multicolor i variat ancoratge, l'espectacle el tenim garantit.

Munts de mercaderies, contenidors de totes menes, estris i xarxes, els tendals de les barques de pesca, algun pescador de canya i més d'un turista badoc i encisat.

Les gavines, de cara al vent per no despentinar-se, també observen i ens acompanyen. I, com nosaltres, alguna cosa esperen.

Adossada al port hi ha, des de 1985, una estupenda marina, amb capacitat per uns 200 vaixells d'un calat de fins a 3 metres. Amb els indispensables serveis d'higiene, de queviures, de nàutica, de lloguer de cotxes, bicicletes i motos, de re­cords, amb un restaurant d'innegable caràcter.

Les motores i els velers, de totes mides, i de tots colors, són un punt d'alegria esportiva i natural.

Autor: Baltasar Porcel i Pujol
Obra: Camins i ombres , 1977
Pàgines: 177-178

Amb un afegiment capital, dins la moda hippy: el ventall de pluralitats que les dones poden triar, també existeix per a l'home. El vestit occidental, tan fat, es substituït per la pensada i el gust de cadascú. El cos masculí pren així una dimensió estètica fins avui reservada només al femení. És l'insistent retorn de la cosa hippy al naturalisme, al seu intent d'alliberament de la natura humana.

Això fa que, en adequació amb el factor històric, hi hagi sempre en les coses hippies un esclat enlluernador de joventut. El hippy és jove perquè els efectes més penetrants de la societat de consum i de la guerra del Vietnam han sorgit dins aquest decenni i han actuat, generalment, sobre els nascuts després de la segona guerra mundial. És impossible de saber si d'aquí a deu anys hi haurà «hippies vells». No sembla gaire probable, però. D'una part, l'existència de hippy és dura —fer vida al ras, menjar irregularment...—, requereix un físic resistent. D'una altra, el nomadisme i la immediatesa desarrelada dels seus actes van conformant al seu voltant un clima eixorc que no ferma el hippy a res ni a ningú. Acaba per gravitar —al cap de dos anys, de tres, amb les excepcions de rigor— novament sobre l'engranatge capolador dels squares, dels socialment oprimits.

Assetjada per les contradiccions alhora que gloriosament alliberada, fugaç i profunda, l'atmosfera hippy és una actitud personal de revolta, impossibilitada de concretar-se en un moviment coordinat. Un viatge de fugida. Sí. Una aventura individual.

Vaig deixar les Pitiüses. Em vaig embarcar primer a Formentera. L'illa es perdia en el capvespre, amb les palmeres de Cala Savina gronxant-se suaument. Després, vaig deixar Eivissa, les seves cases blanques encastellades i refulgents, perfilant-se sobre el crepuscle vermell. Uns hippies miraven, al moll, la partença del correu. Jo els observava les cares, els vestits. No pas sense recança, m'allunyava del seu món, fascinador i breu.

Autor: August Bover i Font
Obra: En pèlag d'amor , 1999
Pàgina: 19

La Savina

 

Sobre el petit moll, cada barca et deixa

el mateix present: tribus bigarrades

de joves romeus. Vestits amb translúcids

teixits orientals, descalços els peus,

despuntar de flors entre els llargs cabells,

mil llengües als becs i un sol equipatge:

el nostàlgic so d'alguna guitarra.

 

Entre mar i cel, illa maternal,

el naufragi aculls d'aquells somniadors

que el món va abocant a les teves platges.

Rere el port menut: la terra promesa!