Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Cala Saona és una petita cala situada a l'est de l'illa i al llevant de Punta Rasa. Sobre l'origen del nom s'han proposat algunes teories, basades o bé en la relació amb el verb assaonar, o bé amb la semblança del nom amb altres indrets mediterranis. Cal no descartar la possibilitat d'un origen antroponímic, atès que el cognom Saona es troba documentat a Mallorca el 1233. Al seu costat esquerre mirant a la mar té casetes varador, on els pescadors tenen les barques. A més a més, a dalt d'aquestes casetes i trobem uns arbres característics pel seu aspecte, ja que no tenen fulles, aquests arbres es fan servir per penjar el peix i obtenir el peix sec. Aquesta cala es caracteritza per la seva roca de colors ataronjats i les seves aigües transparents. El 1955, s'hi obrí l'hotel Cala Saona , dirigit per Joan Ferrer Castelló, que abans havia impulsat i regentat la fonda Plater al poble de Sant Francesc Xavier. Fragments de Joan Colomines, Josep Marí i un poema d'Isidor Marí ens hi poden servir de lectures adequades.
Autor:
Joan Colomines i Puig
Obra: Formentera , 1992
Pàgina: 37
Obra: Formentera , 1992
Pàgina: 37
A l'extrem sud de Portossaler i en la venda de sa Mirada-cala Saona, hi ha una cala insòlita: sa cala Saona, que potser caldria escriure sa Ona.
És com un immens bassal d'aigua ben clara i transparent, feta d'onades del mestral que van a morir a un quantiós arenal finíssim que remunta una enorme esplanada de pins i de savines.
Cala Saona és la cala natural de més envergadura de Formentera. Els seus escars antiquíssims, les seves savines pelades on es pengen els casons, i el bloc petri de sa Pedra Roja, que ja pertany a la venda del Cap de Barbaria, en fan un espai singular.
Actualment és la joia dels turistes que els agrada arrecerar-se en aquest racó de l'illa, fins fa poc temps aïllat de la resta per camins de pedregam difícilment transitables.
Ara els camins s'adiuen a un ben equipat complex turístic. Envoltat de pins, de terra sorrenca, de quioscos, d'ombres i de visions apocalíptiques.
Durant molts anys hi hagué les restes d'un vaixell embarrancat. Semblava com posat a posta per retre homenatge al navegant anònim, que vençut per la mar es consumia en aquest lloc tranquil de la Mediterrània.
Autor:
Josep Marí Marí
Obra: Els deixants de la llum , 1991
Pàgina: 91
Obra: Els deixants de la llum , 1991
Pàgina: 91
Cala Saona és la cala per excel·lència de Formentera. Tot i això no és un port d'allò més abrigat, si els vents són de ponent o tramuntana. La costa des Bou i la punta Rasa la deuen emparar del migjorn. Un arc boscós circueix l'arenal blanc i espectacular de la platja. Per damunt del pinar sobreïx l'hostalet. A banda i banda, costa dòcil, suau. És plaent d'estar-se en aquesta hora, fondejats enmig de tant de silenci, quan encara l'ossada i els músculs duen clavat el repic del motor. Però les dues anques, amb un parell de dies més de travessia, podrien arribar a fer call. Els bancs són durs quan se seu tantes hores, i el llaüt no és un lloc ideal per estirar les cames...
Autor:
Isidor Marí i Mayans
Obra: Illes a trenc d'alba , 1997
Pàgina: 90
Obra: Illes a trenc d'alba , 1997
Pàgina: 90
Proa arrogant
que vols tot l'amor un dia,
qui t'estalvia
l'estesa amarga davant?
Ample és l'oblit de la mar
i breu el nom de la barca.
Aspre lament
que infles la vela i m'escores,
com m'enamores
per abraçar-me amb el vent?
Ample és l'oblit de la mar
i breu el nom de la barca.
I no hi ha cales
quan el crepuscle sorprèn.
Vivim sabent
que s'han de fondre les ales.
Ample és l'oblit de la mar
i breu el nom de la barca.
Altres indrets de Formentera:
Indrets