Es Freus

Autor: Josep Pla i Casadevall
Obra: Les illes (Obra completa 15) , 1970
Pàgina: 201

La travessia, en tot cas, és molt bonica. Hom segueix la costa de llevant de l'illa, tenint a l'esquena, el Puig des Molins d'Eivissa; aquesta costa s'inflexiona al sud-oest fins al paratge dels freus. En arribar en aquestes aigües es va obrint el coster meridional de l'illa, que és molt alterós i solitari: l'aparició de l'ullal petri del Vedrà és un fantàstic esdeveniment. En dies de cel clar i d'aire cristal·lí, el roc té reflexos d'una vítria fascinació, és una meravella d'escenografia. Dintre de les atmosferes més grasses i denses del vent de garbí, en dies de boira, el Vedrà és un roc encantat que sembla navegar a la deriva, una mica oscil·lant com si es bambolegés d'una manera imperceptible i adormida. En arribar a les aigües dels freus, apareix, al sud, l'illa de Formentera, que es baixa i plana del cantó de ponent i s'eleva del cantó oposat formant una mola considerable — que és precisament la mola de Formentera—. Això fa que l'illa sembli, vista de lluny, un portabugies, amb una espelma gruixuda i mig consumida.

Autor: Josep Pla i Casadevall
Obra: Les illes (Obra completa 15) , 1970
Pàgines: 197-198

De la barca que hi porta, en diuen el falucho, per augmentar la seva importància segurament. És una embarcació del país, un mig quillat eivissenc, aparellat de vela llatina, de quaranta o quaranta-cinc pams, una bona embarcació per a anar a palangre, per exemple. Té la sortida del port d'Eivissa quatre dies la setmana: els dilluns, els dimarts, els dijous i els dissabtes. Per mica mica que el temps ho permeti, arriba a Formentera al matí i en surt a mitja tarda. La seva tripulació està composta d'un patró i dos mariners (un dels quals té suficients coneixements de mecànica per a ésser anomenat «el motorista»). Molt bona gent.

Quan jo vaig fer la travessia, l'època prehistòrica del viatge a Formentera estava ja superada. L'embarcació tenia ja un motor — un motor magnífic que produïa unes pistonades i escampava un soroll que feia literalment tremolar la terra. Davant d'aquell impressionant terratrèmol, si haguessin fet pagar cinc pessetes més del bitllet tothom ho hauria pagat de bon grat, perquè la presència mecànica d'aquell artefacte era tan considerable que infonia respecte a les persones de temperament més escèptic. Quan, ja posats en coberta, començava la trepidació i totes les vostres carns es posaven a tremolar i vèieu el món exterior en forma ondulatòria i acanalada, se us formava a l'esperit la seguretat absoluta de la immancable arribada a Formentera.

A l'època de la navegació a vela la duració del viatge era incerta. Si us agafava en popa el nord o el gregal fresc, la travessia podia ésser molt ràpida, una exhalació de travessia. Amb vent de proa calia voltejar, però una hora o altra també s'hi arribava. Era quan us agafava una encalmada, amb la mar com un sabó i sense un alè de vent, que la indeterminació de la travessia era completa. Tant podia durar vuit, com deu, com dotze hores. I no hi havia res a fer, llevat d'excitar la paciència. L'embarcació solia — i sol — portar embalumades cobertades que feien que la utilització dels rems fos impossible. Tot això explica que el viatge a l'illa fos una aventura autèntica. Com més bon temps feia, més pesat podia ésser el viatge i més ensopida la navegació. I encara la cosa era passable quan en els freus de les dues illes es trobava un corrent favorable. Quan el corrent era punter l'espectacle esdevenia francament còmic, perquè llavors s'emprenia, insensiblement, la marxa a la inversa.

Autor: Joan Colomines i Puig
Obra: Formentera , 1992
Pàgines: 27-29

Tant se val que sigui la primera vegada que vagi a Formentera, com si fos la que fa cent. La travessa d'Eivissa a Formentera sempre es fa il·lusionadament.

Per als formenterers, no cal dir-ho. I no cal dir-ho per a la resta del món. Sobretot per al qui emprèn l'aventura.

La gent ha pujat a l'embarcació i no sap on millor acomodar-se. Serà als seients de l'imperial? Serà a la popa? O a la proa? O al saló del bar? D'on es podrà gaudir mes l'espectacle?

Els nostres ulls intentaran abassegar-ho tot des de la sortida del vell port d'Eivissa tot fregant l'illa Grossa i l'illot del far des Botafoc, sortejant s'escull Daurat, sota la Catedral, es Mirador, la torre d'homenatge, la casa de la Ciutat i l'antic convent dels Dominics, resseguint, al lluny, ses Figueretes i la platja d'en Bossa, mentre deixem, a estribord, les illes Negres, l'illa de ses Rates, ens apropem als illots des Malvins i des Daus, en un dels quals, es Dau Gros, hi ha un senyal de balisa. Més avall trobarem l'illa de s'Esponja.

Però els nostres ulls, generalment, no s'aturen en allò que és de pas. Ara van més enllà i indaguen l'illa desitjada.

De seguida veiem la silueta aplanada i suau de Formentera per la banda de la platja de Llevant, amb la punta des Quintaleret, que sobresurt, en alçària, punta Prima. Més enllà destacarà la punta de sa Creu.

Mentre encara tenim costa eivissenca i veiem el promontori des Corb Marí, la platja des Cavallet, i la punta i la torre de ses Portes, albirem l'illa de s'Espardell a babord, i ens apropem as Freus.

Prou que ens n'adonarem que som as Freus pel tràngol de la mar, motivat pel poc fons i el corrent del canal.

Hi ha es Freu Petit, situat entre la punta Portes d'Eivissa i l'illot en Caragoler. Hi ha es Freu Mitjà que va des d'aquest illot a l'illa des Penjats. Però el nostre vaixell passarà entre el far de l'illa des Penjats i el de l'illa d'en Pou o des Porcs, separada de s'Espalmador per un canal no navegable, salvada una balisa que hi ha enmig des Freus i que assenyala un perill.

La profunditat de l'aigua en aquest indret també es reduïda, de 6 a 8 metres, però no presenta el perill d'esculls, baixos i illots, com en els altres dos freus.

Aquest és es Freu Gros. En travessar-lo entrem en el domini de s'Espalmador. Si ho feim a l'estiu el pas serà molt concorregut, pel tràfec del transport, pels velers i per les motores, pels llaguts en ruta pesquera. I de seguida ens aproparem a sa Torreta, un illot adossat a s'Espalmador i que juntament amb la punta des Ranxos configura sa Torreta, paradís del càmping eivissenc. I ja a s'Espalmador trobarem, a l'enllà, el Caló des Moro, la punta roma de sa Guardiola, amb l'esplèndida torre de defensa al cim, i la punta de Castaví.

Des del vaixell, per popa, s'haurà de veure sempre el far de l'illa des Penjats, altrament ses Gorrinetes, que són un grup d'esculls situats entre la punta de Castaví, i l'illa de Castaví, ens embarrancaran.

Ens allunyem de s'Espalmador i deixem molt a babord l'illeta de Castaví, i encara més lluny l'illa de s'Alga. Amb el port natural de s'Espalmador al fons que serà, ben segur, atapeït de vaixells fondejats.

Al nostre estribord, molt al lluny, albirem de reüll una part de la gran ansa d'en Cabrit, amb punta Pedrera i la torre de la punta de la Gavina.

Fem rumb al far de l'illa de la Savina i contemplem el litoral de ponent de l'illa amb la costa des Trucadors, la platja de n'Adolf, i l'illa de Tramuntana que emmarquen un espai ajustadíssim d'embarcacions esportives. I després les penyes de l'illa d'en Forn o des Pouet, l'illa Redona o des Conills, i la de s'Escullet, que resguarden la platja de ses Illetes.

I, de seguida, veurem la platgeta des Carregador, i el seu graciós molí, la coral·lina platja des Cavall d'en Borràs, resseguida de savines, amb el grup de palmeres de sa Sèquia, i cala Savina, que es com la bocana del port.

I darrera d'aquest litoral albirem unes grans extensions aplanades de terreny boscà, d'edificacions encalcinades i d'algun edifici singular que lluen a contrallum.

Tot un espectacle lluminós i plàcid, d'una imatge certament exòtica i en la qual només els dibuixos de les gavines que sobrevolen les embarcacions trenquen tanta blavor d'un cel i d'una mar que, suaument, mor engolida per les àvides arenes d'una extraordinària platja.

Molt lentament atraquem dins el port. El nostre vaixell esquivarà el trànsit cada cop mes intens. Una pitada forta de sirena ens dirà que ja som a lloc. Haurem arribat a Formentera.