Es Campament

Autor: Joan Colomines i Puig
Obra: Autoretrat , 1986
Pàgina: 320

Presó de Formentera

 

Cementiri dels vius, ara tot runa,

abocat a l'estany, amb goig de peix,

encara tot és fam, encara és vent

l'udol dels moribunds i el pes del sol.

Els de l'illa recorden i no en parlen:

tot el dolor del món i els presoners,

la malvestat d'uns pocs, còmplices tots,

la rauxa i el terror, els fills, la mort.

Runa de servitud, goig d'un país

hauria d'haver estat, i fou el crim

que mai no esborrarà ni el dol ni el goig

per fer més fraternal l'amor que ens manca.

Tot és suau avui, les xalanetes,

les gavines, el blau, verd a la mar,

l'arena i el corall i les savines

que assenyalen el nord dels nostres vents.

Allò que fou ja fou. Resten les cendres,

damunt farem tots junts el món de tots.

Cementiri dels vius, record per sempre

abocat a l'estany, la mar i els cors.

Autor: Gabriel Janer i Manila
Obra: Èxtasi , 2005
Pàgines: 97-98

I somreia, en Toni. I rere aquell somriure s'amagava una història llarga. Per aquella illa tan prima de terra passaren els antics navegants mediterranis: els mercaders fenicis, els soldats romans, els musulmans del nord d'Àfrica. Tots ells caçaren virots pels espadats de la Mola, quan no tenien res més que menjar. Vingué, també, la pesta negra, els pirates, els lladres de mar... A l'Espalmador s'hi aturaven els esclaus que fugien d'Eivissa, abans d'emprendre el viatge cap a les costes d'Àfrica amb barquetes de rems i dos llençols que servien de veles. A l'illa acudien els exèrcits reials a cercar soldats, a endur-se'n les collites de blat, el peix assecat al sol i les figues. Molts emprengueren els camins de l'emigració: a Cuba —es llogaven per anar a pescar esponja a Batabanó—, a l'Uruguai, a l'Argentina... D'altres s'allistaven a les companyies de navegació i feien la ruta de l'Havana a Marsella i transportaven tabac, sucre, rom, caoba, cotó. L'illa quedava sense homes —només vells i al·lots—, fins que tornaven aquells que havien partit. Després de la Guerra Civil hi hagué un camp de concentració per a presoners republicans. Molts varen morir-hi de fam. Hi havia qui acudia a les latrines per si, entre els excrements del company, trobava algunes mongetes mal païdes que poguessin tornar-se a aprofitar. Tot aquest solatge va sedimentar la mirada d'en Toni. Més enllà d'aquells ulls, es bellugava la història de l'illa fràgil, amarga. I si els miraves amb deteniment, podies veure-hi el llit sec d'un rierol, la tristor dels hiverns sense pluja, les flors del baladre, els canyars i els joncs vora els estanys... I lluny, el sol a punt de pondre's, encès com la boca d'un canó.