Es Pujols

Autor: Joan Colomines i Puig
Obra: Formentera , 1992
Pàgina: 56

Es Pujols s'assenta en un terreny envejable. Pertany a la venda des Molí-s'Estany. És una cala urbana com no n'hi ha d'altra, fragmentada per espigons naturals.

És important conèixer la configuració del seu litoral. Constitueix dos vessants separats per la punta Alta de la pedrera d'en Coix, un vora mar pedregós, de roques agressives, absolutament esmolades pels elements que els temporals fan agressius i que les inunden, i que han obligat a fer-hi un mur de contenció per protegir l'edifici hoteler que construí un català que es deia Rosselló, i que té un bon sabor romàntic.

En el vessant que mira la platja de Llevant hi trobem la platja des Canyers on hi ha l'escull des Xebel·lins. Una platgeta amplia i solitària, respectada com a ancoratge, contigua a les dunes arenoses, i la caleta des Pujols on hi ha nombrosos escars. La punta d'en Forn separa aquestes dues platgetes, i la més menuda queda a redós per Filia des Pujols. [...]

Des del passeig Marítim, a l'estiu, la munió d'embarcacions fondejades i circulants l'acoloreixen a balquena. Una sortida de sol des de la punta des Mabres o a la pedrera d'en Coix, o des de qualsevol de les múltiples terrasses del passeig, o dels escars de la platja, és una festa.

Es Pujols té de tot. És un nucli urbá dens. És el paradís del consumisme turístic. Pisos, tendes de totes menes, hotels, pensions, restaurants, joieries, sales de cinema i de ball. I mol­ta gent, àvida de sol, de calor i de viandes. És una disbauxa controlada, civilitzada, harmònica. Però al capdavall: disbauxa.

Autor: Baltasar Porcel i Pujol
Obra: Totes les Balears (Obres completes 4) , 1991
Pàgines: 438-439

Formentera, al sud de l'arxipèlag, és la més africana de les illes. Una illa vertaderament illa, un bocí de terra voltat d'aigua, envaït per l'espai obert. La impressió insular, marina, que Formentera produeix, és fins superior i tot a la que fa Cabrera, l'illa menor, on comes i cales, turons, simulen una geografia de configuració sòlida, con­tinental.

La llum de Formentera, una llum blanca i encegadora, inundant una atmosfera seca i solar, és la característica bàsica de l'illa. Els dies de vents del nord, tramuntanes i gregals, l'aire cobra una netedat vibràtil, de lluminositat al·lucinada. Llavors, estar-se a la platja d'Es Pujols, a ple sol, calenta la finíssima sorra matisada de groc, enfront de les aigües verdes i de transparència absoluta, és viure en un món enlluernador, d'una sensorialitat aguda, de vegades feridora. La Mediterrània, tota la seva mitologia nada en els arrasats i també lluminosos paisatges grecs, és aquí, gravitant damunt l'home, anul·lant-ne els lligams històrics i submergint-lo dins l'intemporal, on la memòria i el pensament s'esfumen i creix la dimensió purament física de l'existència. No és debades que pul·lulen per ací esbarts dels més genuïns "beatniks".