Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Es Mirador és un indret situat a la pujada de la Mola, al costat de la carretera principal entre els quilòmetres 14 i 15, des d'on s'ateny visualment la pràctica totalitat de l'illa de Formentera. Es popularitzà amb l'adveniment de l'economia basada en el turisme, juntament amb un establiment del mateix nom, arran del seu valor paisatgístic. Hi podem llegir un poema de Marià Villangómez sobre l'illa, un fragment descriptiu de Baltasar Porcel, una prosa poètica de Jean Serra i una de Josep Martí tots dos, igual que Villangómez, partint de la geomorfologia de Formentera.
Autor:
Marià Villangómez i Llobet
Obra: Declarat amb el vent (dins Poesia completa) , 1986
Pàgines: 15-17
Obra: Declarat amb el vent (dins Poesia completa) , 1986
Pàgines: 15-17
Formentera
Llunyana i just a tocar,
sola i fent-nos companyia,
cap a la part de migdia
Formentera ens clou la mar.
I entre ribera i ribera,
amb un rosari partit
d'illots que treuen el pit,
resta la mar presonera,
terrassa del mariner,
íntim quintà de les illes,
blau laberint de cruïlles
que doble costa reté.
Formentera breu i dura,
creuada de l'oratjol,
estesa davall el sol
en una tarda madura!
Nu i esquerp pla formenter
de marès i roca viva,
sense defensa en l'aspriva
mossegada del febrer!
Curta, esquiva primavera,
colpidor encís d'un instant,
dolça espasa reposant,
en un somni, a Formentera!
La Savina: zenital
el foc, i la terra estreta.
Una carretera dreta,
estanys, savines i sal.
Sant Francesc, esglesiola
amb brau posat de castell,
porta entorn com un anell
el clar paisatge que vola.
Assolellats els camins
de sorra; de roques netes,
la plaça amb quatre casetes;
i, més amunt, uns molins,
molins on la vela espera,
entre vuit vents, quin vindrà
a moldre aquest poc de gra
d'on prengué nom Formentera.
Camps de pedra, algun bocí
de terra mes agraïda,
figueres d'ombra adormida
i front auster d'algun pi.
Formentera no té hortada,
però no manquen tancons
d'algues i peixos, al fons
de l'aigua verda i salada.
Cala Saona amb l'areny,
espadats de Barbaria,
gran arc obert al migdia,
Formentera que s'estreny
entre es Caló i l'ampla platja
cap a un peu que hi consentís
la Mola, enfilat pendís
tot revestit de boscatge.
Alta Mola, extrem replà,
dura cinglera rodona,
on a baix, lenta, mor l'ona
i a dalt, avinent i clar,
reposa l'espai pregon;
desembarassat paratge
d'un rar i ascendent viatge,
últim pas a un altre món.
Dos molins roden de dia,
els focus d'un far de nits.
Pels caminois abaltits
el silenci s'esgarria.
A queixes de solitud
vespral campana contesta.
A la Missa de la festa
un feixet de gent acut.
Són els homes, amb l'escassa
terra, amb volts de mar tan grans,
més que fidels terrassans
veles que el vent arrabassa.
Formentera: mar i cel
entorn d'un cor d'avidesa.
Es despulla la bellesa
per unir-se a eixuta arrel.
Autor:
Baltasar Porcel i Pujol
Obra: Totes les Balears (Obres completes 4) , 1991
Pàgines: 438-439
Obra: Totes les Balears (Obres completes 4) , 1991
Pàgines: 438-439
Formentera té la forma triangular, gairebé d'ocell de paper, la cua del qual seria la Mola, els peus el Cap de Berberia, i el cap, un fràgil esquelet de cap de moixó, el port de la Savina i la Punta Trocadors. La seva extensió superficial és de 115 quilòmetres quadrats i el perímetre, de trenta-set milles. El litoral pot ésser navegat totalment en tres hores per una embarcació que vagi a la velocitat mitjana de creuer. L'illa es compon de dos acusats promontoris, de costa rocosa i penya-segats: la Mola, amb dos-cents dos metros d'altitud, i el Cap de Berberia, amb cent sis a la fita màxima, el Puig Guillem. Els uneix una franja central sorrenca, plana, de prop de set quilòmetres d'extensió i devers dos d'amplada. Aquí hi ha les platges, llevat de Cala Saona, a l'oest, i la zona de les Salines, al nord.
Autor:
Jean Serra i Torres
Obra: Estroncar el soroll , 2010
Pàgina: 188
Obra: Estroncar el soroll , 2010
Pàgina: 188
Pujada a la Mola
Havíem transitat carreteres i camins de l'illa, parant en indrets on homes d'èpoques antigues deixaren l'empremta de llur estada.
Ascendíem a la Mola, resseguint topònims que fiten una parla íntima sobre una terra aspra: el Caló, les Clotades, el Torrent dels Arbocers, vénda de l'Església, l'Estufador...
No podria definir aquest silenci vora el torrent d'en Toni Puig, on tanmateix escolto el clapoteig de la mar brogint sota les penyes, i el mateix oratge que em refresca les galtes mou la porrassa i aixeca de la ruda flaire amarga.
Autor:
Josep Marí Marí
Obra: Els deixants de la llum , 1991
Pàgina: 97
Obra: Els deixants de la llum , 1991
Pàgina: 97
Formentera té forma d'os, de costella de be, i un relleu com de galeta forta; val a dir que el perfil tan complex de la costa contrasta notòriament amb les lleugeres bòfegues del terreny. Des de les dunes blanques de les platges, Formentera va reiterant un oneig allargassat de feixes, tanques i costers, que recorda bastant el moviment de la mar de fons. És clar que el simplisme groller d'aquestes observacions no explica res d'altres continguts texturals, cromàtics i formals del paisatge formenterer. Cal travessar l'illa d'un vent a l'altre, no importa l'ordre, però convé cobrir-ne totes les direccions. Sempre hi ha ocasió per a la sorpresa i per confirmar la personalitat tan pròpia d'aquesta illa. Contràriament al que pugui semblar, Formentera no és gens monòtona, però exigeix la nostra agudesa contemplativa, l'afany de descobrir bellesa més enllà de la bellesa convencional i pedestre.
Els camins de Formentera són desconcertants. Poques vegades us duran al lloc que us proposàveu. Sovint giren i tomben i tornen a girar, i, a vegades, si es perd de vista la Mola —que és el territori més alt—, l'única referència d'orientació és la posició del sol, suposant que sabem l'hora i que tenim el mapa de Formentera ben dibuixat al cap. Aquesta circumstància pot ser, per a molts, un inconvenient; a mi em diverteix la mar. La pura divagació és un lleure molt escaient a la meva felicitat. A Formentera, hi fa bon divagar. Tant se me'n dóna si no arribo allà on volia. És ben segur que he arribat allà on voldré tornar.
Altres indrets de Formentera:
Indrets